Pàgina d'inici > Dates i calendaris > Optimització de la comptabilització del pas del temps

Optimització de la comptabilització del pas del temps

Primer de tot, bon any nou (o periheli) a tothom !

Avui, primer laborable de l’any, i després d’haver superat ja la ressaca de la nit del 31, toca inevitablement ressituar-se i encarrilar ja seriosament el nou any, amb la qual cosa, una de les primeres i més elementals tasques que normalment cal afrontar és la renovació de tots els calendaris impresos.

Ja sé que en varies ocasions he manifestat que la nostra època hauria de contemplar el paper com un mer recurs residual que només hauria de servir per eixugar-se el cul, però una de les úniques i poques coses on encara no he pogut predicar amb aquest exemple és amb els calendaris. Tot i que evidentment l’agenda digital és la meva eina d’ús preferent, també m’agrada tenir varis calendaris impresos repartits per llocs estratègics amb la finalitat d’agilitzar la seva consulta, cosa que a dia d’avui m’obliga a renovar-los tots. I és doncs, en moments com aquest, durant la avorrida pèrdua de temps que em suposa aquesta tasca, quan un reprèn l’eterna qüestió sobre la des-optimitzada manera que emprem per comptar el pas del temps.

És ben cert que tots som reticents a canviar les tradicions (alguns més que altres), però deixant de banda aquestes qüestions sentimentals, i enfocant l’assumpte des d’una perspectiva objectiva, en la meva humil ignorància, penso que s’esta fent ús d’un sistema poc eficient, a més de ja totalment inapropiat per l’època.

Sempre m’ha semblat – com a pràctica il·lustrativa i curiosa – una experiència fantàstica l’exercici de repassar quins són els orígens i les relacions astronòmiques dels calendaris que les diferents civilitzacions han elaborat al llarg de la història, els motius del perquè s’ha arribat fins on som, i totes les divertides anècdotes que s’hi poden incloure. Com ja he dit però, penso que cal ser conseqüent i sabent que això pot tenir una afectació tant directe sobre el nostre rendiment productiu, deixar a banda les tradicions i ser prou intel·ligents com per admetre que el sistema té moltes carències, i prou valents per adoptar els canvis necessaris que resolen aquells problemes que s’hi deriven. Per exemple, i sense voler fer un anàlisi més profund, podria enumerar un parell de canvis fàcils i ràpids que podrien millorar notablement aquesta pràctica :

1. El calendari Gregorià.

Cal dir que el calendari gregorià ja és prou exacte com per no patir desfasaments (només faltaria que a hores d’ara encara patíssim aquest tipus de problema), però per contra, disposa d’altres particularitats que dificulten en gran mesura les operacions amb dates, com per exemple la distribució irregular de dies en mesos, o la segmentació en les setmanes de 7 dies, impossibles de fer encaixar en anys de 365.

Tot i que a mi m’agrada més el sistema maia, on s’utilitzen setmanes de 5 dies enquadrables perfectament de 4 en 4 als 18 mesos en que es divideix l’any (sense dubte, la millor distribució possible), potser un canvi tant radical (bàsicament per la setmana de 5 dies) ara mateix tindria un impacte massa important com per ser una opció d’implantació viable (tot i que reitero que seria ideal). Una altre alternativa més considerable d’adoptar seria potser aquesta proposta,

on es defineixen anys de 364 dies (múltiple de 7) amb un calendari que és exactament igual per cada any, i on per tant cada dia de l’any coincideix sempre amb el mateix dia de la setmana, és a dir, el 1 de gener sempre seria diumenge, o nadal sempre cauria en dimarts (per exemple). Això resoldria alguns dels problemes que actualment esta portant tants mals de cap, com la redistribució dels dies festius en el calendari laboral, o si més no, aportaria sense cap sacrifici d’especial consideració una major estabilitat en tots els àmbits relacionats (que no són pocs). Tants grans savis pensant, en tantes cúpules directives de tants governs, i a ningú se li ha acudit mai ? de debò ?

2. Els fusos horaris.

Fa 400 anys tenia molt sentit consensuar per mutu conveni que les 12 del migdia fóra l’hora en que el sol s’alça més alt durant el dia. Era una bona idea, ja que la tecnologia domèstica no tenia les capacitats per una precisió afectable, ni calia coordinar avions, trens, autobusos o horaris comercials. Eren mesures d’una altre època molt diferent, que per algun motiu els dirigents de la nostre no han sabut adaptar al funcionament del món modern. I al que em refereixo principalment és a els fusos horaris, aquestes magnífiques línies arbitràries repartides per tota la longitud del globus a on canvia l’hora depenent del cantó on et trobes. Canviar l’hora segons la posició geogràfica ? Segur que és una bona idea ? però no vivim en una “aldea global” ?

Crec que aquesta és una de les varies bromes pesades (tal com l’horari d’estiu) que no tenen cap mena d’utilitat més enllà que la d’emprenyar als qui ho pateixen (o sigui tots), i posar-nos pals a les nostres pròpies rodes creant problemes allà on no n’hi ha. Quina necessitat hi ha de tenir 24 hores diferents repartides pel planeta ? Perquè cal conservar els estàndards GMT i els fusos, poden utilitzar sense cap problema tots un mateix valor (hora zuluUTC o TAI, tant se val) ?

Segurament a molts els plantejaria un problema d’adaptació passar d’anomenar les 03:00 am a les 21:38 (per exemple), però aquesta afectació no té més que això, simplement com anomenar les coses. Bé que ja no diem cans als gossos, o festucs als pistatxos, i no per això s’ha acabat el món, així doncs, de la mateixa manera que hem sabut fer evolucionar el llenguatge per adaptar-lo a la actualitat, perquè no podem fer aquest petit esforç i adaptar-nos a una nomenclatura que a canvi de tant poc, tant benefici ens retribuiria ? Doncs no, pel que sembla aquesta sol ser una d’aquestes mesures que tot i ser tant evident a ningú li agrada – i ho dic després d’haver-me esforçat moltíssim a fer-ho entendre als meus companys més pròxims – pel que no serà gens d’estranyar que, si sobrevivim a aquest 2012, poguem seguir veient casos tant surrealistes com la desaparició del dia 30-12-2011 a Samoa.

En tot cas, estic totalment convençut que tard o d’hora, ja sigui per imprescindible necessitat o eloqüència d’algun il·luminat, aquestes són mesures que inevitablement s’acabaran adoptant d’una manera o altre, i segurament un cop ens hi haguem acostumat, serà inconcebible pensar com hem estat tant burros de patir innecessàriament durant tant de temps l’ús d’un sistema tant poc pràctic i obsolet.

Advertisements
Categories:Dates i calendaris
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: