Arxius

Archive for Desembre de 2011

La loteria : com destruir l’entropia de la riquesa

22/12/2011 4 comentaris

Avui 22 de desembre del 2011, a la nostre mediocre i fútil actualitat han succeït 2 esdeveniments importants a destacar.

El primer és el solstici d’hivern, aquesta fita cronològica que a tants ens agrada celebrar, fent referència a l’analogia de la mort del sol per tornar a néixer d’aquí 3 dies (l’any passat ja en varem parlar).

El segon esdeveniment, sobre el que avui m’agradaria parlar, és la loteria. Els meus companys més propers ja coneixen la meva radical opinió sobre tema, per la qual he rebut sempre duríssimes crítiques i m’he convertit en un referent de l’escepticisme i la falta de fe en la il·lusió. Val a dir que la loteria de nadal es desvia una mica de la convencionalitat del joc en general, però crec que tot i això avui és el dia perfecte per estendre la meva opinió i aprofitar per explicar-la en un post, que encantat de la vida m’agradaria compartir aquí al bloc.

Tal com s’ha utilitzat sempre per vendre’ns en el comercial, la loteria representa un sentiment  d’il·lusió i esperança a poder fer realitat els somnis materials de les persones. L’únic preu per aconseguir-ho és una petita aportació, i molta sort. Magnífic ! Ni el millor publicista podria resistir rendir-se als peus de tan esplèndid “ganxo comercial”, qual promesa de fer-nos creure que serem els afortunats desvia perfectament l’atenció a la trampa del negoci, amb un excel·lent exercici d’ignorància estadística. O com a mode resumit es pot dir, citant una gran veritat : la loteria no és més que un impost voluntari per aquells que no saben matemàtiques.

Perquè sóc tant pessimista ? I si m’equivoco ? i si realment em toca la grossa ? Quantes fal·làcies juntes he arribat a escoltar en justificació a la falta de comprensió sobre l’atzar…

Guanyar la loteria és difícil. Molt difícil. Extremadament difícil ! De fet, ho és tant, que la majoria de persones són incapaces d’entendre la magnitud de tal improbabilitat. En les moltes discussions que he tingut al respecte, sempre m’ha agradat molt fer referència a una comparativa que fa Nassim Taleb al seu llibre “¿ Existe la Suerte ?” (molt interessant per cert), en la que afirma que és més probable que avui et caigui un llamp a sobre, que que et toqui un primer premi de loteria alguna vegada a la vida. Sembla difícil creure-ho, però realment és així, els números no enganyen i la probabilitat és una ciència exacte. Per exemple, amb un simple càlcul, podem veure que les probabilitats de les principals loteries són :

Joc Primer premi Probabilitat
Euro millones 1 de 76.275.360 0.0000000131
La primitiva 1 de 13.983.816 0.0000000715
La Once 1 de 15.000.000 0.0000000667
La 6/49 1 de 13.983.816 0.0000000715

o dit d’un altre manera més entenedora, podríem estar durant 268.920 anys jugant cada setmana a la primitiva per assegurar-nos que estadísticament ens toqués, i tot i així, podria ser que mai passés.

Com ja he dit, la loteria de nadal es desvia una mica d’aquesta tendència i contempla una esperança matemàtica més alta, amb el que és més probable guanyar alguna cosa, un dels motius del perquè possiblement gaudeix d’una millor acceptació mediàtica (tot i existir una clara tendència al canvi), però això no és cap excusa, segueix contenint la mateixa essència de l’engany.

El que m’indigna realment d’aquesta pràctica però, no és veure com els il·lusos perden ingènuament els seus diners, sinó l’efecte holístic que això provoca en el conjunt de la societat. De la mateixa manera que per molt que intentem evitar-ho la política, l’economia i el  desenvolupament ens afecten a tots (encara que sigui de forma indirecta), el fet d’acumular riquesa en mans de pocs, també ens afecta, independentment de si juguem o no a la loteria. La riquesa, tot i la variabilitat del mercat, és un valor constant, i el fet de que algú sigui més ric ens suposa directament que nosaltres som més pobres, encara que simplement seguim tenint els mateixos diners. Per això sempre he considerat que la loteria és el màxim exponent d’un repartiment irresponsable de la riquesa, ja que consisteix en assignar-la de forma aleatòria, sense tenir en compte si el qui obté el premi realment ho mereix.

Sóc conscient de que no vivim en un món perfecte, i que actualment sense tenir en compte la loteria la riquesa també es reparteix de forma injusta. Però considero que l’aprovació per part d’una majoria tant àmplia a aquest joc pervers és directament un insult a l’apologia que tants reclamen sobre la causa comú, a la bona voluntat de les persones humils, i a l’esperança d’evolucionar cap a una societat més justa. Tots volem ser rics, ser més i tenir més que els altres, aquest és un sentiment d’ambició que per defecte es troba intrínsec en la nostre naturalesa humana, i no el podem evitar. De fet, no cal veure-ho com un fenomen negatiu, tot el contrari, aporta un valor afegit al conjunt, una forma de justa competència que ens fa avançar i millorar com a societat. En definitiva, és bo despertar l’ambició de voler superar-nos constantment. La loteria però, és la forma en que s’incentiva exactament tot el contrari. Un discurs que xoca directament contra la cultura del valor del esforç, on la riquesa es reparteix d’una forma tant absurda que desprestigia totalment la recompensa a obtenir per una feina ben feta, desmotivant i aconsellant a ni tant sols intentar-ho : per què m’haig d’esforçar a treballar durament tota la meva vida, si potser invertint un sol euro puc guanyar més del que a mai he aspirat ?

I és en definitiva aquesta filosofia tant negativa el que hi ha darrera de la loteria (o jocs d’atzar pur), motiu pel que sempre he tingut una opinió tant radical al respecte, doncs en última instància la meva voluntat no és ser un “aguafiestas” (o aixafaguitarres), tot el contrari, a banda del que tothom pensa quan els recomano no jugar, l’objectiu és ser positiu, i evitar tant la desil·lusió, com aquest sentiment tant hipòcrita en que es basa el fet de pensar que obtenir diners sense cap esforç és legítim.

Com a última pinzellada a favor de la meva justificació, dir també que l’última cosa que necessita la complicadíssima trama econòmica en que es desenvolupa la nostre actualitat, és la encara més accentuada concentració de la riquesa. Existeix una clara tendència a destruir el factor d’entropia a nivell econòmic, cosa a que la loteria no fa més que col·laborar : cada com hi ha menys rics més rics, i més pobres més pobres. Això no és bo, ni tant sols pels mateixos rics, ja que com la història ens ha ensenyat, aquesta tendència sempre deriva en un cataclisme de dimensions bíbliques (tal com va ser la segona guerra mundial), i no cal ser cap il·luminat per assegurar que en la delicada situació actual, posar més llenya al foc no és una bona idea…

així que ja ho sabeu, seguiu jugant a l’atzar !

 

Alguns enllaços força interessants al respecte :

http://www.estadisticaparatodos.es/taller/loterias/loterias.html

http://www.uv.es/~montes/mat_omni/uimp.pdf

http://www.microsiervos.com/archivo/azar/inversiones-azar.html

Anuncis

Feliç dia de la constitució

…aquesta magnífica llei que més de 30 milions d’espanyols no ha votat mai (el 68% de la població), que canvia de forma espontània quan xoca amb els interessos d’algunes minories, i que per suposat, només s’aplica a aquelles persones que no disposen d’una àmplia i extensa compte bancària.

Categories:Política

Enigbarba nº5 : El problema dels ous ferrats

05/12/2011 1 comentari

Un cuiner ha de preparar 50 ous ferrats.

Per anar ràpid, els va fregint de forma simultània, i els va col·locant tots sobre una gran safata, però com que ho fa molt ràpid, n’hi ha 8 que se li giren i queden al revés (amb el rovell cap per avall). Un cop ja els té tots a la safata, i es disposa a enplatar-los, de sobte se’n va la llum, cosa que li impedeix veure quins són el 8 ous que estan al revés. En mig de la seva desesperació li pregunta al cap de cuina – I ara què fem ? – al que aquest li respon – Tranquil, separa els ous en 2 safates (no cal que siguin iguals), però això sí, que cadascuna contingui el mateix nombre d’ous girats

El cuiner, sense entendre molt bé el perquè de la petició del seu superior, es disposa a executar-la, però… oh wait ! si estem a les fosques i no veiem els ous girats, quants cal posar-ne a cada safata ? i a quins cal donar-los la volta perquè les dues restin amb el mateix nombre d’ous al revés ?

Categories:Enigbarba
Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur