Arxius

Archive for Desembre de 2010

Un any més… o un any menys ?

31/12/2010 3 comentaris

Avui s’acaba l’any, i tot i ser conscient que no té més d’especial del què li donem per mutu conveni (hi ha qui els compte diferent), és impossible no aturar-se un instant per donar un cop d’ull a tot el que hem deixat enrera.

Alguns diuen que ha estat un any dolent, altres diuen que n’hi ha hagut de pitjors. Jo penso que no hi ha anys bons ni dolents, simplement hi ha anys.

No obstant, en la meva infinita ignorància, és en dies com aquest que m’agrada comprovar com lentament s’acumula el temps a les nostres esquenes, segon a segon, minut a minut, i passa per davant dels nostres nassos sense deixar-se pràcticament palpar, condemnant-nos a veure com s’esgoten els dies i les nits en fugaços records que s’esvaeixen per la nostre memòria. El temps, el gran aniquilador que tot s’ho acaba emportant, indomable, infal·lible, implacable, abstemi a la misericòrdia, irreductible com l’èter infinit, ens obliga a la seva condició, sense cedir-nos ni tants sols un instant per aturar-lo i així poder parar-nos a pensar en la seva immensitat. És cruel, desafiant, imparable, ningú se’n escapa, s’amagui on vulgui del infinits racons del l’univers, ell el trobarà i el castigarà igual que a tots amb el seu pas.

Així doncs, sabent que un any més ens ha passat per davant dels nassos i jo gairebé ni me’n he adonat, m’agradaria desitjar-vos un bon inici i final d’any amb aquesta última reflexió. Som viatgers del temps, polissons en una gran roca que navega a la deriva pels oceans de l’infinit. Qui sap que ens depara el demà ?

Anuncis

El súper bolígraf

29/12/2010 2 comentaris

L’altre dia llegia sobre els bolígrafs intel·ligents que s’estan regalant aquest nadal. Ja fa un temps que vaig sentir-ne parlar, però la veritat és que la idea no em va semblar gens interessant i per tant no li vaig donar importància. No obstant, la meva enhorabona a la gent de Livescript per les filigranes que han aconseguit embedir en un simple bolígraf.

Com ja he dit, tot i que molta gent creu que la seva utilitat és rellevant, jo penso que no. És cert que qualsevol gadget que ens simplifiqui les tasques diàries és un avanç, però el que m’agradaria plantejar a mi en aquesta qüestió és com s’ha arribat a crear aquesta necessitat. En la meva humil opinió, sense dubte és un símptoma més de la decadència en l’educació moderna occidental.

La forma de transmetre el coneixement ha canviat, això és indubtable. Però realment ha millorat ? Hem après a crear persones més intel·ligents ? Qüestionaré l’assumpte centrant-me en la nostre universitat, ja que la principal responsabilitat ha recaigut sempre sobre aquesta institució. Tampoc em referiré a dades contrastables (invito als lectors a buscar-les pel seu compte, i discrepar en cas de que m’equivoqui), sinó a les experiències pròpies de la meva persona i totes les que he tingut coneixement en el seu pas per la universitat.

Avui la majoria d’universitaris acudeixen a la universitat per obtenir únicament una document acreditatiu que els permeti enquadernar un bon currículum. No és gaire difícil aconseguir escoltar de boca de molts aquesta humil confessió (entre la que orgullosament no m’hi incloc). Amb aquesta simple afirmació queda exposat clarament quin és l’objectiu del món universitari actual. Per transmetre coneixement no només cal que un mestre vulgui ensenyar, sinó també que un alumne vulgui aprendre, i trobar aquesta simbiosis en l’actualitat universitària és més que difícil. Els alumnes no acudeixen a les classes per absorbir els coneixements dels mestres, sinó simplement a intercanviar dades, i a més d’una manera que amb la tecnologia d’avui en dia queda clarament desfasada a l’absurd, l’anomenat acte de “prendre apunts”, que en el 90% dels casos consisteix en copiar explícitament el que dicta un mestre o simplement fotocopiar els apunts d’un altre alumne (que també resulten ser el que ha dit explícitament un mestre durant una classe). Això senyors, NO és transmetre coneixement. Encara que els alumnes posteriorment llegeixin i memoritzin aquesta informació, l’ús d’una interacció verbal mestre/alumne està pensada per poder plantejar obertament debats orientats al tema de docència amb exemples, preguntes i aclariments. Aquest és el fracàs de la nostre universitat. No cal finançar una institució que es dedica únicament a comprovar (de forma totalment imprecisa) si els seus clients han memoritzat correctament els blocs d’informació que se’ls ha proporcionat mitjançant proves escrites. Tot i que evidentment hi ha excepcions, la universitat ha degenerat en això.
I la prova més evident, és l’artilugi de que parlava inicialment. Un bolígraf que facilita a l’alumne el procés de copiar la informació que dona el professor. Molt útil sí, però no per aprendre. Segurament remetre’s al llibre sobre el qual el professor ha preparat la classe pot ser milers de vegades més útil que el bolígraf si el que es pretén és absorbir el coneixement de la matèria, però com és evident, aquest no és l’objectiu.
Així doncs, la pròxima vegada que llegiu sobre les estadístiques de formació de la nostra època, replantejau-vos si realment tota aquesta gent qualificada amb diplomatures, MBA’s, enginyeries, graus superiors, etc… són realment posseïdors del poder del coneixement que acrediten tenir.

Com a conclusió, dir que jo no sé si realment està ben encaminat el sistema actual, però si l’objectiu de les institucions educatives ha de ser únicament el de transmetre i validar dades, és evident que la tecnologia ofereix possibilitats molt més eficients (en tots els aspectes) que les actuals.

Per últim, us deixo un vídeo molt bonic on es pot veure clarament les virgueries que permeten els smartpens. Tot un luxe, felicitats Livescript !!

Categories:Educació

Innocents 2.0

28/12/2010 2 comentaris

De les moltes innocentades que he llegit avui per la blogosfera, la que s’emporta el premi : http://cnho.wordpress.com/2010/12/28/wikileaks-estados-unidos-y-turquia-ocultaron-el-descubrimiento-del-arca-de-noe/

tot i que recordo en anys anteriors també va estar molt bé la de la compra de Canonical

Categories:Humor

El problema no és la ignorància, sinó les idees preconcebudes

28/12/2010 2 comentaris

Aquests dies festius he tingut una vaga reflexió.

Entre les múltiples converses fruit dels varis menjars familiars, m’he adonat del grandiós temor que té la gent a la tecnologia. Preguntant-me el perquè  he pensant que potser és el fet de desconèixer el funcionament de les noves eines el que produeix aquest temor, però en una més profunda reflexió, he entès que no és això el que realment els espanta. No és el funcionament, sinó les capacitats. La gent té por quan descobreix que existeixen eines que brinden unes capacitats que algú, però no ells, comprèn, i que per tant, aquesta ignorància els desplaça inexcusablement a una posició evolutiva inferior, quedant totalment indefensos i desemparats sobre aquells que sí coneixen i saben utilitzar la tecnologia en el seu benefici. El temor a un enemic més poderós, a un perill, a quelcom que son incapaços d’entendre, però que el propi instint resol com a amenaça potencial. Exactament el mateix sentiment que els nostres ancestres despertaven als salvatges enemics amb qui varen compartir la savana, al veure que erem capaços de controlar el foc.

És decepcionant comprovar com sempre són els que prediquen el bé comú per mitjà de la tecnologia qui acaben rebent les pitjors infàmies acusats de pretendre l’usurpació de la justícia.

Categories:Filosofia

El meu regal de nadal

24/12/2010 1 comentari

Aquest any, igual que tots els anteriors, m’agradaria demanar per nadal als fills de puta que esclavitzen la societat, si tindrien l’amabilitat de regalar-nos :

 

– L’abolició de la fam al món.

La desarticulació del sistema financer a partir del qual s’esclavitza la societat.

La transparència total en totes les administracions públiques del món.

La racionalització del apropiament dels recursos naturals del planeta.

La desvinculació total de la dependència socio-econòmica a les grans corporacions que gestionen el mercat global en favor del seu benefici.

La prohibició de la injustícia amb que s’utilitza la violència per usurpar els bens dels qui no disposen dels medis necessaris per defensar-se.

La abolició total i immediata de tots els conflictes inter-racials, nacionals i culturals.

La cara dels responsables de la pitjor crisi econòmica mundial que mai ha vist la raça humana.

I per últim, la neutralitat de la xarxa, l’única eina que té la capacitat per permetre’ns aconseguir totes les peticions anteriors.


Sé que és molt demanar, però estic convençut de que algun dia, en algun lloc, encara que sigui virtual, ho aconseguirem.

Salut i bon nadal !!

Categories:Cienciaficció

Erro, ergo sóc humà

El pitjor error és creure que no hi ha errors;

Categories:Cites

Nadal: Perquè el 25 de desembre ?

23/12/2010 1 comentari

Que celebrem per Nadal ? Ho sabem ? És freqüent escoltar respostes dels cristians més propers, a dir-nos que el dia 25 de desembre es celebra el naixement del Messies (Jesús de Natzaret). Però és realment això cert ? Existeixen proves factibles al respecte ?

Inspirat en el record d’un pseudo-documental que vaig veure ja fa un temps, i que per cert és molt interessant (Zeitgeist), he decidit informar-me una mica més sobre la relació astronòmica en que es basa l’origen de les histories sagrades amb que les múltiples religions conegudes justifiquen la festivitat d’aquest dia.

Tal com s’explica, la festivitat durant el solstici d’hivern és comú en moltíssimes religions. En totes, el messies o enviat de deu, sempre fa referència al sol, l’astre principal, i és en aquesta data quant es produeix el que anomenem solstici d’hivern : El sol inicia el seu canvi de trajectòria per allargar el dia sobre la nit (sempre vist es clar des de la perspectiva de l’hemisferi nord), marcant l’inici d’un nou cicle de 365 dies, o com s’ha interpretat, el naixament d’un nou any. Aquesta fàcil analogia explicaria doncs perquè tantes religions coincideixien en indicar la nativitat del messies (el naixement del sol) en aquesta data.

En el cristianisme però, no existeixen documents de l’època que demostrin que Jesucrist va néixer aquest dia. De fet, des del segle II el cristianisme va començar a celebrar el nadal el dia 6 de gener (la majoria d’esglésies orientals ho segueixen fent així), i no fou fins al segle IV que el papa va determinar el canvi d’aquesta celebració pel 25 de desembre. Repasant una mica la història, podem llegir que durant els primers segles de la nostra època hi va haver una forta disputa dins de l’imperi romà per determinar quina de les dues religions predominants (el cristianisme i el mitraisme) s’acabaria imposant de forma oficial. No és d’estranyar doncs que molts dels events del calendari cristià tinguin el seu origen en la religió que adorava el deu Mitra. De fet, sí que existeixen documents que acrediten el naixement de Mitra el 25 de desembre, data que segurament el cristianisme va copiar per suplantar-la. D’aqui es pot deduir també perquè a Catalunya, tot i celebrar el nadal el 25 de desembre, també es celebra el dia de reis el 6 de gener.

A banda però de totes les referències històriques sobre l’event, crec que és prou evident apuntar a l’analogia astronòmica per trobar l’origen de la data, doncs aquest és l’únic nexe comú que de forma empírica comparteixen totes històries teològiques, i les possibles divergencies sempre poden justificar-se per la gran quantitat d’influències socials i inter-religioses. És doncs, perfectament normal entendre que s’hagin barrejat els costums i s’hagi diluit el veritable origen de la referència inicial.

Des de fa moltíssims anys és conegut un fenomen astronòmic anomenat “precessió dels equinoccis“, fruit d’un petit tambaleig que produeix la rotació de la terra sobre el seu eix. Aquest provoca que la matinada del equinocci de primavera de cada 2150 anys, el sol surti posicionant-se en una constel·lació diferent (de les 12 que té el zodíac). La primera referència teològica que s’hi pot extreure és el que en termes religiosos s’anomena una edat (període de 2150 anys) i que vincula a una constel·lació. Així doncs, quant es diu que Jesús va néixer el primer any del nostre calendari (o l’any 0, aquí un altre debat), es fa referència a que va ser en aquest any quan el sol va començar a posicionar-se sobre la constel·lació Virgo. D’aquí l’analogia del naixement del fill del la verge.
D’altra banda, podem identificar Betlem (el lloc on neix el sol el 25 de desembre de la nova edat) com la posició a on apunta l’estrella polar. Ho podem comprovar veient com s’alinea l’estrella Sírius (la més brillant del cel) amb les 3 estrelles del cinturó d’Orió, traçant una línia recta que al interseccionar amb la terra en aquesta data indica la posició exacte de Betlem. Així doncs, la referència astronòmica quadra perfectament amb l’història religiosa.

No obstant, podríem pensar que hi ha hagut una desviació, ja que el solstici és entre el 21 i 22 de desembre, però tot i que certament és en aquesta data quan el sol arriba al seu màxim desplaçament cap al sud, durant els 3 següents dies consecutius el retrocés és inapreciable a la vista humana (d’aquí segurament també s’explica l’analogia religiosa de la mort durant 3 dies i la posterior resurrecció del messies), de manera que es pot interpretar com la mort del sol durant el dia 21/22 de desembre, per ressuscitar al cap de 3 dies (la nit del 24). Sí, ja ho sé, en el cristianisme la resurrecció s’atribueix a la setmana santa (el següent dilluns a la primera lluna plena posterior al equinocci de primavera), però aquesta explicació la deixo per més endavant (que tal un post per començar la setmana santa ?).

Una altre explicació també força raonable segons apunta Eduardo Mosqueira en la seva excel·lent explicació, és que inicialment el Nadal sí que coincidia amb el solstici (l’any 1, el solstici es va produir el 25 de desembre), però a conseqüència del desfasament del calendari Julià, aquest es va desfasar al dia 21/22. En realitat, aquest error és de 3 dies perquè la correcció que es va fer amb l’entrada del calendari Gregorià va ser amb retroactivitat a fins a l’any 325 (10 dies de desfasament), i no fins a l’any 1, ja que va ser durant aquest any 325 que es va celebrar el Concili de Nicea on es van acordar definitivament les dates de les festivitats religioses (personalment, crec que hagués estat més correcte fer la correcció completa de 13 dies fins a l’any 1). Així doncs, es segueix acumulant aquest desfasament de 3 dies que ja s’havia produït fins al 325, i és per això que ara el solstici es succeeix 3 dies abans de la celebració religiosa.

Resumint, en qualsevol cas, com ja intuia, podem determinar que l’origen astronòmic de la data del nadal ve marcada bàsicament per l’inici del solstici, i la referència al nou cicle terrestre que aquesta representa.

Com a última curiositat, m’agradara destacar l’astronòmica casualitat amb que aquest any 2010 ha coincidit el solstici d’hivern amb la lluna plena. Tot una gran coincidència astronòmica, tenint en compte que aquest any ja acumulàvem el fenomen de la lluna blava en l’anterior cap d’anyQuin èxtasis ! l’astronomia és increible !!

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur