Archive

Archive for agost de 2012

La reestructuració del sistema financer espanyol

Durant aquests darrers anys, els ciutadans d’aquest país hem assistit a una transformació radical del sistema financer. Hem vist com el model de caixa d’estalvis desapareixia – tal com ja havíem augurat – per deixar pas a un macrolobby format per un selecte grup d’enormes bancs, pilars fonamentals de la nova estructura del sector, i sobre els quals es recolza i concentra tot el negoci.

Com hem arribat fins aquí ? Segurament la bombolla immobiliària ha ajudat molt a destruir aquestes institucions (en alguns casos més que centenàries), juntament a les males pràctiques d’algunes cúpules directives, per no parlar de l’actuació del governador del Banc d’Espanya, o les mesures adoptades per els respectius organismes executius. Però per tal de no perdre’s dins d’aquesta turbulenta tempesta de fusions, intervencions, subhastes o absorcions de tota mena, per les quals naveguen a la deriva la majoria d’entitats, he volgut elaborar un petit mapa de la reestructuració del sector, per tal de clarificar una mica on, com i quin ha estat el destí de cada caixa o banc :

Com es pot veure, de les 54 entitats que conformaven el mapa del sector a 2008, ara només en resten 17, 4 de les quals estan pendents de subhasta per part del Banc d’Espanya, així que breument el nombre encara es reduirà més.

Entitats a 2008 Entitats a 2012
Banco Santander Banco Santander
Banco BBVA  Banco BBVA
Caixa Sabadell
Caixa Terrassa
Caixa Manlleu
La Caixa CaixaBank
Caixa Girona
Caja Burgos
Caja Canarias
Caja Navarra
CajaSol
Caja Guadalajara
Banco Sabadell Banco Sabadell
Banco Guipuzcoano
CAM
Banco Popular Banco Popular
Banco Pastor
Ibercaja Ibercaja-Banco
CAI
Caja Círculo
Caja de Badajoz
CajAstur
Caja Castilla-La Mancha
Caja Extremadura
Caja Cantabria
Unicaja Unicaja banco
Caja Jaén
Caja Duero
Caja España
Kutxa Kutxa Bank
Caja Vital
BBK
CajaSur
Caixa Penedès Banco Mare Nostrum
Sa Nostra
Caja Granada
Caja Murcia
Bankinter Bankinter
Banca March Banca March
Caja Pollença Caja Pollença
Caixa Ontinyent Caixa Ontinyent
Caja Ávila Bankia
Caja Rioja
Caja Segovia
Caixa Laietana
Caja Madrid
Bancaja
Caja Insular
Banco de Valencia Banco de Valencia
Caixa Galicia NovaCaixaGalicia
Caixanova
Caixa Catalunya CatalunyaCaixa
Caixa Manresa
Caixa Tarragona

Així doncs, davant d’aquest panorama, les úniques conclusions se m’acut treure’n son que en temps de crisi el valor més preuat, per sobre de l’or, els diners o les propietats, és la confiança. La confiança que cadascú diposita en els demés, i que en molts casos potser és menys evident del que creiem.

Enllaços relacionats :

http://graficos.lainformacion.com/economia-negocios-y-finanzas/servicios-bancarios/el-mapa-de-las-fusiones-de-cajas-y-bancos_Q5MQ7VNtcEILlg2hzRAfq7/
http://www.elpais.com/graficos/economia/Mapa/fusiones/cajas/elpgraeco/20110124elpepueco_1/Ges/

Categories:Economia

Em cago en aquest putu país de merda

Avui em toca a mi despotricar.

Em cago en la puta ostia de merda veure com en aquest putu país de lladres podrit de corrupció i fills de puta, els únics que tenen un parell de collons son els 4 miners que queden partint-se l’esquena amb el carbó, mentre tots els demés pixapins i caramongos, que també ens trenquem l’esquena currant, som incapaços de posar-nos d’acord per guillotinar merescudament a tots els malparits fills de se puta mare que dia si dia ens foten el pa que tanta suor ens costa guanyar, sense cap mirament, a la nostra puta cara. És que som gilipolles, o simplement es tracta d’una epidèmia de gent amb el síndrome de la subnormalitat incrustat per defecte als gens del nostre putu cervell ? De debò creiem que protestar per protestar sense aconseguir res ens serveix d’alguna cosa ? De debò aquells que callen creuen que per la seva cara bonica a ells ningú els hi vindrà a robar la puta misèria que amb tanta reticència intenten conservar ? Creu algú que està al marge del que passa ? Que la crisis no va amb ell ? Que no li afecta i que si fa cara de bon nen i es porta bé ningú vindrà a violar-lo, humiliar-lo i saquejar-li la puta dignitat, privant-lo de tots els seus insignificants mèrits o tristes pertinences ?

Només diré una cosa, la culpa no és dels polítics. Tenim els que mereixem. Sí, son una colla d’impresentables que no saben ni estructurar una mentida de forma coherent, que es passen el dia rebolcant-se com truges en la seva pròpia merda, i que cada cop que obren la puta boca la caguen encara més profundament. Però la culpa no és seva, és nostre, de cadascun de nosaltres. Ningú es salva. És conseqüència de la suma una a una de totes les nostres decisions. Ells son la viva imatge del que representa la nostre puta societat, una caricatura feta a mida del que com a persones significa la immoralitat amb que ens reprotxem els uns als altres la nostre misèria, la veritable cara que cadascú amaga darrera la màscara amb que ens presentem davant la societat. Ells mereixen la guillotina, sí ! però amb això no canviarem res. En dos dies vindran altres fills de puta a ocupar el seu lloc. És la nostre responsabilitat com a poble decidir el que volem, així que en el fons som nosaltres qui ho estem fent malament. És el mateix problema de sempre : la puta mania de no ser capaços de posar-nos d’acord ! ostia puta, quina ràbia em fa veure el que veig per una causa tant estúpida !

Així doncs, en comptes de protestar i cridar tant, més propostes intel·ligents, i menys xorrades que no serveixen per res si us plau. No aconseguir la unitat popular és sinònim de seguir en la esclavitud.

Tots sabem el que hi ha, i si en aquesta puta vida ningú regala res, encara menys ens ho perdona.

Categories:Política
Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur