Arxius

Archive for febrer de 2012

30 de febrer

Avui és 29 de febrer, un dia que inevitablement m’obliga a reflexionar sobre el nostre calendari, aquesta eina tant fantàstica i repleta de curiositats històriques.

El motiu dels anys de traspàs és un fenomen ben conegut per gairebé tothom, però segurament el que molts no saben, és que l’any 1712 va ser un doble any de traspàs, en que, a més del 29 de febrer, també hi va haver 30 de febrer (WTF ¿?!!!). Tot i que va ser quelcom puntual i només es va aplicar a Suècia, crec que, si et pica la curiositat, val la pena perdre 2 minuts per llegir aquesta divertida anècdota.

Una història que sense tenir gaire importància, desperta la curiositat de com és possible aquest tipus d’anomalies en allò que creiem ser tan estable, i que en el fons, no son més que un grapat de capritxos fruit de la demència d’alguns il·luminats que fa segles varen creure tenir la resposta a problemes que a dia d’avui, resulten ser molt més senzills.

Coses estranyes que, evidentment no passarien si mesuressim el temps adequadament, però que almenys, en dies com avui, permeten divertir-nos una mica pensant en la gran virtut de complicar-nos la vida a que constantment ens sometem sense necessitat.

També podem trobar alguna altre perla similar com per exemple el 0 de gener, 0 de març, o inclús també el 31 de febrer… tot un tresor per aquells amants de les rareses.

Per a més informació sobre el tema, alguns enllaços interessants :

http://www.webexhibits.org/calendars/calendar-indian.html
http://www.tondering.dk/claus/calendar.html

Categories:Dates i calendaris

Sobre els smartphones

Els anomenen telèfons intel·ligents, però en realitat el seu nom no els fa justícia, i no per l’adjectiu intel·ligent, sinó perquè són quelcom bastant més importat que un telèfon. Són en realitat els artífexs d’una revolució que està canviant la societat i la forma de viure de les persones, una eina que sens dubte apareixerà als llibres d’història dels nostres fills i nets. I no parlo únicament en l’estricte sentit del que com a tecnologia refereix, doncs no introdueixen cap novetat ni aporten res que no s’hagués inventat ja abans, sinó que la veritable revolució consisteix en la capacitat social que implica el seu ús, és a dir, el fet de que l’ésser humà hagi acceptat com a un costum normal dur en tot moment un ordinador a la butxaca.

Val a dir que no ha estat senzill, doncs per assolir aquest gran èxit ha calgut recórrer tota una llarga adaptació que va començar fa més de 15 anys, quan les tele operadores van aconseguir introduir i normalitzar l’us quotidià d’un gadget amb tants prejudicis com era el telèfon mòbil. Però aquesta és precisament la prova de que finalment, i més lentament del que alguns desitjaríem, la coherència i la raó triomfen per sobre dels prejudicis, i la societat es veu obligada a integrar allò que en el fons és un benefici i una a millora de les condicions de vida.

Un objecte que en el seu temps era símbol identitari d’una minoria “nerd”, tatxat de forma crítica per la majoria com una frikada, ara ha evolucionat, i s’ha convertit en quelcom “cool”, un gadget que et distingeix com a persona que sap adaptar-se a la vida contemporània i a la avantguarda cosmopolita. I en això, Apple hi ha tingut molt a veure, doncs el iPhone ha estat un punt d’inflexió clau en aquesta croada, per la qual cosa, tot i no simpatitzar amb la seva filosofia, no puc deixar de reconèixer-els-hi aquest mèrit. Han sabut canviar les coses i crear una tendència que “impulsa la humanitat endavant” (tal com deien en aquell magnífic comercial), i només per aquest motiu mereixen un respecte més que important.

Però perquè li dono tanta importància a això ? Què hi veig darrera d’aquests magnífics aparells ? Doncs el motiu és que, com molts altres, sóc molt conscient de les capacitats que s’obren davant d’aquest nou escenari, i estic completament convençut de que ara mateix tant sols ens trobem a l’inici d’un canvi importantíssim en el dia a dia de la societat, catalogant aquesta tendència (el fet de dur sempre un ordinador a la butxaca) com un dels pilars bàsics on es sustenta la gran revolució del nostre temps, que com ja he manifestat en alguna altre ocasió, és Internet. Així doncs, i en perfecte concordança amb el que sempre he profetitzat, els smartphones representen una nova legió de tentacles amb els que internet aconsegueix penetrar encara més profundament a la nostre societat, evidenciant la creixent dependència a la necessitat d’estar connectat constantment, en tot lloc i en tot moment, el desitj i l’ànsia de no quedar-se al marge, i formar part d’aquesta gran consciència col·lectiva que conforma la xarxa. Som animals socials, no podem sobreviure de forma individual, la nostre biologia ens obliga a contribuir amb comunitat, perquè sense ella no som res, i els smartphones ens permeten anar un pas més enllà en aquest meravellós trajecte, la meta final del qual serà per descomptat l’interface directe amb el cervell. Així doncs, no es limita a un simple component tecnològic, sinó que implanta una forma de vida, trenca els esquemes socials en que es basava l’antiga fórmula del nucli familiar, individualitzant a la persona com a unitat atòmica dins del conjunt, i desafia obertament els models heretats inclús d’abans de la revolució industrial, acostant-nos cada cop més a una futura civilització de tipus 1.

Però intentant ser una mica més concret, quins son els principals factors que em porten a pensar que els smartphones canviaran aquest model de societat ? cap on es previsible que evolucioni ? En primer lloc, i com a element més important a destacar (al marge de la comunicació), la principal característica d’incorporar un ordinador a la nostre presència física, i de forma constant, és la geolocalització. Com ja n’he parlat en altres ocasions, la capacitat de disposar d’un registre amb la posició física de les persones és una mina d’or recent desembalada i al punt perfecte per ser explotada en tots els seus sentits. Saber on son les persones, lluny de la por al control en les distòpies Orwelianes, és un avanç qualitatiu en la gestió dels àmbits públics i demés serveis, d’una magnitud que actualment no podem ni imaginar.

L’altre gran funcionalitat, de forma transversal i combinada amb totes les demés, per descomptat és la comunicació. Aquesta característica ja venia incorporada en els seus predecessors (els telèfons mòbils) en forma d’interacció síncrona per veu, o fins i tot en alguns casos amb missatges de 160 caràcters (SMS), els quals per cert han protagonitzat en aquest país la major estafa que mai ha perpetuat el sector. Evidentment, aquestes eines no s’ha perdut, simplement han evolucionat, i la comunicació, que independentment de com, consisteix en enviar i rebre informació, ha expandit els seus canals, resituant el correu electrònic com a veritable joia de la corona, i envoltant-la de tot l’entremat de xarxes dedicades amb les que avui en dia tothom qui més qui no utilitza per mantenir viva la seva presència socio-digital (twitter, facebook, google, etc…).

Un altre dels grans avantatges que ens suposa l’ús d’un smartphone, tot i que avui en dia encara es troba en una fase de desenvolupament no gaire avançada, refereix als mitjans de pagament (també n’hem parlat anteriorment). Google ho ha tingut molt clar amb el seu Wallet i l’ús de la tecnologia NFC per fer-ho encara més fàcil, i sembla que cada dia es poden llegir més iniciatives de proves pilot d’entitats que volen implantar-ho, de manera que no és gaire difícil preveure que en un futur no molt llunyà gaudirem dels pagaments des del smartphone tal un mètode tant comú com pot ser avui la targeta de crèdit.

De forma menys clara, però també de gran importància, una altre de les grans aportacions que aquests aparells posen al nostre abast és la capacitat d’autenticar-se de forma certificada. Cal dir que el DNI-e ja permet fer-ho de forma segura, amb una paritat de claus asíncrones pública/privada prou fortes, però poder incorporar-les directament al smartphone sempre oferirà una flexibilitat de major adaptació per als diferents serveis que vulguin fer-ne ús (BidiKey per exemple). No seria d’estranyar doncs, que en pocs anys puguem firmar una hipoteca amb el smartphone, identificar-nos davant d’un policia, o inclús votar els nostres representants polítics.

D’altre banda, i sense voler enumerar-les totes perquè és totalment impossible, no cal oblidar que disposar de la infinitat d’eines que pot incorporar i que suposa l’ús d’un smartphone és una experiència que, en menor mesura, però amb la seva conseqüent avantatge, pot resoldre multitud de petits problemes que l’usuari comú pot trobar-se en el seu dia a dia. Coses tant senzilles com administrar una agenda i les seves notificacions d’avís, gestionar la llista de la compra, escoltar música, consultar la previsió meteorològica, cercar informació a la xarxa, registrar multimèdia, traduir textos o converses, i un llarg i infinit etzetra, suposen un cúmul de petits detalls que poden semblar ridículs, però que sumats l’un darrera l’altre acaben representant una notable millora en la nostre qualitat de vida, i que per tant no són ni molt menys despreciables.

Quin és el punt negatiu però ? En quin moment d’aquesta revolució ens trobem ? Jo penso que el principal aspecte a considerar avui amb aquests dispositius, i que ja ha evolucionat bastant, és el tema de la interface amb l’usuari. La pantalla multitouch del iPhone va revolucionar el mercat ja fa uns 5 anys, i durant tot aquest temps els desenvolupadors de software han discorregut en una caòtica batalla per determinar com adaptar la usabilitat de les aplicacions mòbils en ares d’oferir una experiència d’usuari el més intuïtiva possible. En alguns casos haig de reconèixer que s’han aconseguit autèntiques genialitats, doncs la combinació de tots els molts perifèrics que solen incorporar permeten ingeniar aplicacions d’una gran facilitat d’ús, però en molts casos encara cal acostumar a l’usuari al funcionament gesticular dels controls tàctils que incorporen aquestes noves tecnologies. És evident que la pantalla tàctil ha vingut per quedar-se, però no seria gens d’estranyar que altres mètodes, com per exemple el control per veu, acabin suplantant bona part del que ara son botonets mòbils en una pantalla. I pel que fa al futur no tant proper, jo crec que és evident que aquests dispositius evolucionaran cap al servei de realitat augmentada, no tinc molt clar encara de quina manera, això caldrà veure-ho, però de ben segur que en centralitzaran el seu ús particular.

En resum, el que intento explicar amb la meva adoració incondicional a aquests bonics artefactes, a banda del aprecii personal que els hi tinc fruit de la meva desviació professional per la tecnologia, que també, és la importància del seu ús, l’impacte directe que té en la societat, i el canvi de plantejaments que suposa per tothom, i dic tothom perquè ningú està al marge dels canvis que pren la societat en el seu conjunt quan trontolla la direcció del curs de l’història per encarar una nova etapa.

I un últim apunt detallista que fa temps que em ronda pel cap. Portem a la butxaca processadors de doble nucli, càmeres de 8mpx, memòries de 32GB, GPSs, acceleròmetre, antenes, micro, altaveu, i sensors de tot tipus, però, quan dimonis em faran el favor de incorporar-hi un trist termòmetre per mesurar la temperatura !?!

Alguns links relacionats :

http://www.awareforum.org/2011/01/smartphones-part-1-the-background/

http://www.cookingideas.es/movil-reemplaza-todo-20120717.html

Categories:Filosofia, Tecnologia
Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur