Archive

Archive for novembre de 2012

La fal·làcia del vot útil

Aquest diumenge hi torna a haver eleccions a la Generalitat de Catalunya.

Aquest cop, els comicis tenen una especial rellevància donada la proposta de CiU (el partit amb més representació) a convocar un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya com a promesa electoral per la següent legislatura. Sobre el tema de la independència ja vaig explicar fa un temps la meva opinió a favor, però l’ús partidista que se’n està fent em porta a replantejar una altre qüestió d’actual polèmica en aquesta campanya : el vot útil.

Però anem per parts. Què és el vot útil ? Pot realment tenir un vot més o menys utilitat en funció del seu destí ? Com molt bé expliquen aquí, en cada escrutini electoral existeix una quantitat de vots – en aquest cas de l’ordre de desenes de milers – que realment no computen per canviar el resultat. És a dir, que encara que aquests milers de votants haguessin escollit una altre opció, el resultat hagués estat el mateix (consultar llei d’Hondt). Amb aquest vídeo podem entendre de forma didàctica com funciona el nostre sistema electoral :

 

Podríem considerar llavors que aquests vots que no varien el resultat són inútils ? i per tant, per exclusió, tots els demés són útils ? Si som estrictes en la definició de la utilitat o inutilitat que pot tenir un vot, potser aquesta seria la distinció més correcte, però tal com argumenta el discurs polític la definició no refereix a aquest concepte, així que ja en primera instància, el nom que se li atribueix no respon a una determinació etimològica correcte.

En realitat, tal com explica la nostra estimada wikipèdia, el volt útil consisteix en condicionar la teva decisió segons els probables resultats, amb l’objectiu de concentrar el recolzament cap a una proposta guanyadora, o com sol ser més habitual en aquest país, en contra d’una altre proposta per convertir-la en perdedora. Això, a banda de requerir un coneixement prèvi de la intenció de vot – informació que pel seu caràcter electoralista no sol ser gaire objectiva – s’ajusta clarament al concepte de fal·làcia : aquella justificació que sembla certa, però contempla un raonament que no respon a un sil·logisme de lògica demostrable, i per tant és fals.

Pensar en concentrar el vot sobre un partit majoritari per fer-lo guanyador i així permetre’l governar sense pactes, és un argument que d’entrada pot semblar raonable. Però, governar sense pactes és realment un benefici pel ciutadà ? Quins son els arguments amb que s’al·lega per aquesta necessitat ? L’exemple del tripartit durant les seves dues legislatures (tot i que reconec que no ho van fer gens bé) demostra que no hi hauria d’haver cap problema a l’hora de coal·lisionar partits per crear un govern d’entesa , i per tant, dipositar el vot en un partit que no ostenta una gran representativitat no té per que ser sinònim de “llençar-lo a les escombraries” si definitivament aquest té la capacitat de posar-se d’acord amb altres. De fet, la democràcia es basa precisament en això, en saber consensuar punts de vista diferents i trobar un nexe comú entre ells. El fet de que l’opinió estigui molt fragmentada no hauria de ser cap impediment per assolir aquest objectiu.

Per altre banda, argumentar no votar al partit més afí a les teves idees perquè no creus possible que aconsegueixi el mínim del 3%, és negar la confiança de regeneració a les opcions existents, tal com si en Tito no confiés mai en la cantera del Barça perquè els seus jugadors tenen poques probabilitats de marcar en un partir de primera, una actitud que per suposat només afavoreix aquells que no volen ser desbancats per les futures generacions, encara que aquestes estiguin més capacitades. No és molt coherent queixar-se de les opcions existents, i no voler donar oportunitats a alternatives diferents, o com deia Albert Einstein : Com pretens obtenir resultats diferents, si sempre planteges les mateixes hipòtesis ?

Creure en la fal·làcia del vot útil i renunciar a escollir l’opció que millor representa la teva ideologia, a canvi d’inflar els resultats d’un únic partit, equival a esbiaixar el significat del teu vot, doncs la lectura final que se’n farà no correspon a la teva voluntat real, distorsionant la poca decisió que se’ns permet aportar en aquest sistema pseudo-democràtic. Amb aquest argument, l’única cosa que s’aconsegueix és traslladar la responsabilitat d’entesa que haurien d’exercir les diferents forces polítiques després de ser escollides, a la decisió individual de cada elector, convertint allò que hauria de ser l’expressió democràtica del poble, en una simple elecció bipartidista de “blanc” o “negre”. En el fons, el vot útil no és més que la forma elegant de dir “vull que guanyi aquest” o “vull que perdi aquest”, una meravellosa victòria d’aquells a qui interessa fer recular el dret democràtic dels ciutadans per convergir el poder en una minoria partidista.

M’agradaria recordar que, valorant el nombre de persones sobre qui recau el poder, el bipartidisme és el sistema polític immediatament contigu a la dictadura, és a dir, no existeix cap alternativa entremig, lluny de la democràcia (la de debò, no la representativa), situada just a l’altre extrem.

 

Però per entendre millor el parany del “vot útil”, posem un exemple :

Imaginem que 10 companys anem a sopar a un restaurant. En la carta se’ns ofereixen 4 plats a escollir (A, B, C i D), tots molt llaminers i suculents, i com és normal, cadascú té un ordre de preferència sobre aquests. El cambrer però, ens explica que no és possible escollir plat individualment, ja que el cuiner és una mica limitat, i per tant ens hem de posar tots d’acord i escollir el mateix plat pels 10, doncs el sistema, tal com la justícia, ha de ser igual per a tots.

 

 

El cas ideal seia aquell en que tots 10 preferíssim el mateix plat, i per tant no hi hagués cap tipus de discussió. Però rarament tothom té els mateixos gustos, o els mateixos punts de vista, de manera que al igual que amb la política, normalment sempre hi ha divergència.

Suposem que per orde de preferència del 4 (el que més) al 1 (el que menys), cadascú determina la seva com :

 

 persona\plat plat A plat B plat C plat D
persona 1 3 4 2 1
persona 2 4 2 3 1
persona 3 2 4 3 1
persona 4 4 2 3 1
persona 5 1 4 3 2
persona 6 2 3 4 1
persona 7 1 3 2 4
persona 8 4 2 3 1
persona 9 1 3 4 2
persona 10 4 1 3 2
total 4 3 2 1
valor 26 28 30 16

 

En aquest cas, si escollim l’opció que més primeres preferències té, el guanyador és el plat A, tot i que com es pot observar, en valoració total el més preferit és el 3er, per darrera del C i del B.
Imaginem que la nostra forma d’escollir és inamovible, i que no creiem en la voluntat de pacte. Davant d’aquest possible resultat, de forma individual el company número 6 i el company número 9, apel·lant al “vot útil”, sabent que el seu primer plat preferit (el C) no guanyarà, i tal com indica la seva valoració, abans del plat A prefereixen el B, canvien la seva primera preferència al B, condicionant el resultat a que aquest estigui per davant de l’A :

 

 persona\plat plat A plat B plat C plat D
persona 1 3 4 2 1
persona 2 4 2 3 1
persona 3 2 4 3 1
persona 4 4 2 3 1
persona 5 1 4 3 2
persona 6 2 4 3 1
persona 7 1 3 2 4
persona 8 4 2 3 1
persona 9 1 4 3 2
persona 10 4 1 3 2
total 4 5 0 1
valor 26 30 28 16

 

D’aquesta manera, el guanyador passa a ser el plat B. Però compte, perquè aquest resultat no s’ajusta a la veritable voluntat dels companys 6 i 9, ja que la valoració global ara ja no determina el plat C com el més preferit, sinó el B.
Per altre banda, davant d’aquest nou eventual resultat, aquells que prefereixen el plat A, però veuen que el guanyador serà el B, i per davant d’aquest prefereixen el C (companys 2, 4, 8 i 10), podrien canviar també la seva primera preferència, per aconseguir que el plat C obtingui 4 vots, i llavors potser els companys 6 i 9 que inicialment també el preferien, tornin al seu vot inicial, i resulti guanyador el C per davant del B :

 

 persona\plat plat A plat B plat C plat D
persona 1 3 4 2 1
persona 2 3 2 4 1
persona 3 2 4 3 1
persona 4 3 2 4 1
persona 5 1 4 3 2
persona 6 2 4 3 1
persona 7 1 3 2 4
persona 8 3 2 4 1
persona 9 1 4 3 2
persona 10 3 1 4 2
total 0 5 4 1
valor 22 30 32 16

 

En definitiva, el procés es podria repetir una i altre vegada reconsiderant el vot, fins que finalment ni A ni D tinguin cap primera preferència, i la majoria es concentri en C, tal com ja es podia apreciar en la valoració de la primera votació, on aquest obtenia la millor.

La conclusió doncs, és que no val la pena reconsiderar el vot en funció del resultat, perquè si al final sempre acabarà guanyant aquell que inicialment té més valoració, és a dir el plat C, i per tant l’exercici d’anar replantejar el vot ens porta al mateix resultat, el més lògic és escollir directament de forma inicial l’opció amb més valoració, o el que equival en política al possible pacte que pugui sortir fruit dels resultats electorals.

El problema però, és que en el nostre sistema electoral no tenim l’opció de regularitzar el nostre vot varies vegades, ni tant sols se’ns dona una segona oportunitat com tant normal és la segona volta en moltes votacions d’altres països moderns. Així, l’argument del vot útil aplicat de forma parcial, com és el cas, en una sola votació, ens pot donar resultats com el de la segona taula, on l’opció guanyadora no correspon a la voluntat real del que la majoria prefereix.

Com és evident, els nostres estimats polítics coneixen molt bé aquest funcionament, i l’estratègia del “vot útil” és un raonament d’alta recurrència per aconseguir esbiaixar el resultat en funció dels seus interessos. No obstant, en un exercici d’intel·ligència, penso que els ciutadans hauríem de ser prou responsables com per saber identificar i prevenir-nos d’aquest tipus de “trampes” o “demagògia”, eines fonamentals d’abrupte proliferació dins del cultiu d’ignorància que ha conreat el negoci polític de l’engany en aquest magnífic país.

 

 

Per aquest motiu, davant d’uns comicis electorals no té cap justificació demostrable condicionar la teva decisió en funció dels possibles resultats. El més sensat, com indica la lògica fonamental, és escollir aquella opció que millor s’ajusta a la teva voluntat, independentment de si obtindrà la primera o la última posició en nombre de vots. Si algú et convenç del contrari, pots estar ben segur de que t’han pres el pèl.

 

Enllaços interessants :

http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article29335

Categories:Política
Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur