Arxius

Archive for febrer de 2011

Internet : l’accés a la informació

Internet canviarà el món.

Internet està canviant el món.

Internet tot just comença a canviar el món.

En els últims anys m’he afartat de repetir aquestes afirmacions, i cada dia el pes de l’actualitat reafirma amb més raó l’evidència d’aquesta veritat.

Quant parlava de “canviar el món” no només em referia a que Internet ens permet compartir pel·lícules, xatejar amb coreanes o consultar la webcam de la torre de Toronto. Molt més enllà d’aquestes primitives possibilitats que ens va portar la xarxa de xarxes, avui puc afirmar amb fets demostrables que Internet permet revolucionar països, enfonsar governs, derrocar dictadors i crear projectes d’embargadura inimaginable en altres èpoques. Com molt bé podeu imaginar, reafirmo aquestes observacions referint-me als recents esdeveniments del món Àrab, Islàndia o les filtracions de Wikileaks.

Això però, no és més que el principi. El poder del concepte Internet no té límits. És simplement l’inevitable futur de l’evolució de l’espècie, que demostra un cop més com d’insostenible és un sistema vertical on 7.000 milions de persones s’organitzen seguint les pautes d’una jerarquia plutocràtica en la que s’hereta la posició però no les capacitats de lideratge. Quin és doncs el secret d’aquesta eina ? Com capacita a la gent per trencar amb els sistemes de poder del passat ? Què és el que permet que Internet canvii el món ?

Jo crec que en aquesta poció màgica no hi ha ingredient secret. El que dóna poder a la xarxa no és cap tipus de tecnologia ni protocol especial, simplement l’accés a la informació. I quant em refereixo a accés a la informació, utilitzo tot el contingut del seu significat. L’accés a la informació no només significa poder informar-se, sinó també poder analitzar la certesa de seva veracitat, contrastant la informació entre vàries fonts i eludint així els filtres de la censura o la manipulació que la ortodòxia de la premsa convencional ha demostrat ser incapaç d’evitar.

I dic que això només és el principi perquè encara queda molt de camí per alliberar l’accés a la informació. Creiem que la censura és una pràctica exclusiva de la xina o altres governs dominats per la tirania de malvats dictadors, però no més enllà de la realitat,  la llibertat d’expressió és avui en dia un bé molt escàs, que en la majoria de societats “modernes” s’intenta ofegar de forma super-liminal a l’estil de la narrativa d’Orwell en la seva famosa novel·la. Censurem diaris, canals de televisió, webs, revistes i radio, i a continuació ens escandalitzem pels casos de corrupció. Què podem esperar desprès d’aplanar el camí a la il·legalitat ? Quin és realment l’objectiu de la censura ? Per cobrar una mica més de consciencia sobre el seu abast, us deixo un mapa on es demostra gràficament com d’habitual n’és aquesta pràctica a tota l’aldea global :

L’accés a la informació és vital perquè una societat pugui demostrar el seu correcte funcionament. Sense informació, ningú sap que passa. Quant la informació és patrimoni d’una minoria, aquesta esdevé una arma contra la resta, però quant tothom ho sap tot de tothom, quant tots juguem la partida amb les mateixes condicions, és llavors quan les regles del joc cobren realment sentit. Aquest és el camí. La millor forma d’evitar que algú cometi una injustícia, és garantir que no existeixi cap manera d’ocultar-la als demés.

Sóc conscient de que aquest tema conté una profunditat filosòfica inabastable en aquestes poques línies, però m’agradaria justificar aquesta teoria amb un petit exemple en forma de reflexió recíproca : La revolució islandesa.

En les darreres setmanes he vist aparèixer en innumerables medis les revoltes d’Egipte, Tunísia, Líbia, Marroc, Yemen, etc… Podríem pensar que aquí la censura no penetra als nostres medis perquè (en la mesura del possible) se’ns informa de tots aquests esdeveniments. Som més moderns perquè allà els dictadors enganyen al poble i tanquen les comunicacions per por al contagi de les exitoses revoltes dels seus veïns. S’amaguen en una capa negra de desinformació / contrainformació per tal de preservar la seva injusta cadira al capdavant del poder. Nosaltres, reflexionem pensant en que ja era hora de que es revoltessin i s’alliberessin de la tirania dels seus governants per poder viure en una societat lliure com la nostre. Però no més il·lusos que ells, molts de nosaltres no som conscients de que el nostre accés a la informació està igualment condicionat al interessos d’aquells que ens governen. De no ser així, potser algun medi de masses hauria explicat una mica la revolució que ha tingut lloc a la nostre veïna Islàndia, una revolució pacífica en una societat similar que perfectament es podria reproduir a la resta de països europeus per solventar de forma immediata i exemplar la brutal crisis econòmica en que ens trobem submergits. Quina diferència hi ha doncs amb la censura del món àrab ? Governants que censuren aquella informació que posa en perill la seva perpetuació al poder ? Jo no li veig la diferència.

Lectures i enllaços interessants sobre el tema :

http://www.enriquedans.com/2012/01/sobre-politica-secreto-y-transparencia.html

Coalición Proacceso

http://www.access-info.org/es

http://www.kriptopolis.com/node/277

Categories:Filosofia, Internet

Mobile World Congres – Barcelona 2011

Com molts sabreu, avui ha finalitzat un dels events en que a tecnologia refereix més importants de l’any : la MWC 2011 organitzada a Barcelona des del dilluns.

Ja fa un temps que molts esperavem aquest congrés on s’han presentat bàsicament les últimes novetats en telefonia mòbil i tablets. Així doncs, finalment hem pogut desvetllar tots els rumors que han circulat per la xarxa en els darrers mesos sobre quines serien les noves joies de la tecnologia en aquest àmbit. Haig de dir que la quantitat d’informació referent a aquest event m’ha desbordat totalment durant els seus 4 dies de duració, ja que se’n ha fet un eco mediàtic per tota la blogosfera increïble, amb el que de moment, i a l’espera de poder digerir amb el degut temps totes les novetats presentades, us deixo un resum dels temes més interessants que n’he pogut extreure :

  • En primer lloc, i com a apunt de cara el futur, penso que la nova tecnologia NFC ha posat de manifest la creixen i imparable tendència a dependre d’un telèfon intel·ligent en el nostre dia a dia socialment parlant. Ja fa un temps que em vaig interessar per aquesta tecnologia (quant vaig saber que el Nexus S la incorporava) i penso que és molt interessant i que donarà molt a parlar en un futur pròxim. Em reservo un post per aprofundir més sobre aquest tema.
  • Els nous germanets dels actuals ja pioners en telefonia mòbil :
  1. Samsung Galaxy S II
  2. HTC Incredible S
  3. Xperia Play
  4. LG Optimus 2X
  • La novetat del moment, i que ha irromput amb més força : els tablets. Ja fa un temps que a arrel del iPad, les companyies del sector han començat a posar al mercat dignes competidors, tals com la famosa Galaxy Tab o el Xoom de Motorola. Aquests dies hem presenciat el naixement de tota una nova generació d’aquests artefactes. Caldrà mirar-se amb calma totes les noves propostes que s’han deixat veure, però el que més clar ha quedat és la sempre tendència a pantalles més grans (tendència també compartida amb els terminals mòbils), que passa de les 7″ a les 10″ (aprox.).

En la meva ràpida i precipitada opinió, crec que la gran estrella d’aquest MWC ha estat el Samsung Galaxy S 2 (tant esperat per tots), i la major desil·lusió els nous models de HTC, que situen la marca en una posició clarament inferior amb els seus competidors actuals.

Caldrà doncs analitzar bé totes aquestes noves joguines (estic segur que en aquest breu resum me’n he deixat de prou importants). No podria però passar per alt la important presència que ha tingut el sistema Android dins d’aquest event, evidenciant doncs la creixent tendència dels fabricants a adoptar sistemes de software oberts i possicionant una vegada més el gegant Google en les primeres posicions del mercat.

Per últim, us deixo un video prou curiós sobre el stand que tenia montat Android.

Com a curiositat final, dir que s’ha premiat el iPhone 4 (tot i no haver estat presentat en el congrés) com a millor telèfon de l’any 2010, juntament amb HTC com a millor fabricant.

Perspectives relatives

Sembla mentida com algunes persones son incapaces d’entendre que en un món on tothom va endavant, quedar-se aturat és el mateix que anar enrere

Categories:Cites

El diner efectiu

13/02/2011 2 comentaris

Avui vull parlar d’un debat que fa temps que discuteixo amb algunes persones dins del meu àmbit laboral, on per defecte professional tots tenim una molt afina relació amb el món financer. El diner en efectiu : té sentit seguir utilitzant-lo ?

Qualsevol persona amb un mínim de coneixement de causa sabrà que no, però la polèmica del debat penso que recau més en intentar discernir per quins motius encara no s’ha aconseguit extingir-lo, i què caldria fer per resoldre-ho. És cert que moltes persones d’avançada edat son incapaces  d’acceptar tal canvi, però lluny de l’opinió d’unes quantes ments tancades, el debat va molt més enllà d’una mera opinió personal : si realment és demostrable el fet de que aquesta mesura milloraria el sistema econòmic en tots els seus àmbits, incrementant l’eficiència, rendiment, agilitat, i estalviant milers de milions de despesa pública, quin son realment els motius que impedeixen portar-ho a la pràctica ? És la societat realment conscient de què són els diners ?

Analitzem-ho amb perspectiva. Fa 2000 anys, quant el comerç consistia en poc més que canviar cabres per mules, i l’única estructura mercantil sobre la que es recolzava l’autoritat del just intercanvi era la emissió de peces d’or / plata, amb l’estampa del tirà de torn acreditant-ne la seva autenticitat, l’intercanvi de bens i serveis mitjançant aquest sistema tenia la seva raonable justificació, doncs no n’era possible cap de millor. Inclús durant els primers temps de la revolució industrial, tal rudimentarisme tenia certa justificació, donat que una cosa tan delicada com el sistema econòmic no es pot veure alterat així com així d’un dia per l’altre.

Avui en dia però, les coses han canviat molt. Siguem coherents. Hem evolucionat socialment, hem deixat enrere l’era industrial per endinsar-nos de ple als temps de la societat de la informació, i tot i que la nostàlgia d’alguns romàntics desentoni amb l’evidència del que la raó ens demostra, l’avenç de la tecnologia converteix en obsoletes certes realitats que històricament veniem arrossegant des de fa molts segles. Les fotos ja no es porten a revelar, els llibres ja no s’escriuen a mà, les persones no viatgen a burro o cavall, i tampoc els diners es guarden sota la rajola. Sóc conscient que tot i haver canviat, segueixen havent-hi fotògrafs analògics, escriptors manuals i pagesos amb burro, però existeixen algunes obvietats que és impossible refutar.

Les prestacions tecnològiques i el nivell d’interconexió i disponibilitat d’informació actual, demostren que l’existència del diner físic no té cap sentit lícit dins de la nostre societat. La majora d’entitats, comerços, institucions, empreses i consumidors podrien funcionar utilitzant únicament el diner electrònic. Retirar de la circulació tot el diner físic aconseguiria agilitzar les transaccions, abaratir costos, incrementar seguretat i racionalitzar i planificar d’una forma molt més efectiva tota l’activitat comercial del planeta, a més de posar de manifest l’abús per injust repartiment de riquesa. Així doncs, descartant les limitacions d’implantació tecnològica que caldrien per sustentar aquest sistema, l’única raó de pes per mantenir la dualitat entre diner físic i electrònic, és l’enorme teixit de sistemes il·lícits que predomina de forma submergida en el mercat global de bens i serveis. Son molts els qui diran que m’equivoco, però l’evidència de predicar la negativa, és un símptoma clar del qui està ocultant canals d’activitats irregulars des d’on s’obté benefici, i per tant, o es parla des de la ignorància, o malintencionadament amb sentit de causa.

En la meva opinió doncs, penso que per aconseguir viure en una societat més justa, aquesta ha de ser una de les primeres mesures que cal adoptar. Difícil ? Sí. Ningú ha dit que millorar sigui fàcil. Útil ? També, i molt. Estic plenament convençut, que poc després de fer desaparèixer la moneda com a medi físic d’intercanvi, ens farem creus de pensar com va ser possible que durant tant de temps el conjunt de la societat hagi estat tolerant un sistema tant ineficient.

Categories:Economia

Síntesi de la llei Sinde

Com és notícia comú a la majoria de racons de la blogosfera, tot bon internauta sap que ahir el Senat va aprovar la versió 1.1 de la polèmica llei Sinde, fet que, tal com ja vaig comentar aquí fa un temps, era d’esperar.

No obstant, davant de totes les lectures al respecte que n’he fet, m’agradaria repostejar una resumida però molt encertada síntesi que des de Microsiervos acostumen a repetir insistentment :

La industria del copyright movió un dedo y se enviaron cartas advirtiendo de acciones legales. Cuando las cartas se ignoraron, la industria movió un dedo y se interpusieron las acciones judiciales. Cuando los jueces resolvieron en favor de denunciados y demandados, la industria movió un dedo y se recurrieron las resoluciones. Cuando volvieron a perder en los juzgados, la industria movió un dedo y desaparecieron los jueces.

Crec que ningú ho hagués pogut resumir millor.

Gràcies, una vegada més,  senyors del PSOE, PP i CIU, per vendre el futur de la nostre cultura a benefici dels seus interessos polítics.

Categories:Internet, Política

Curiosa lògica estadística

Cada cop que tinguis una provabilitat del 50% de que alguna cosa et surti bé, hi ha una provabilitat del 90% de que et surti malament

@microsiervos

Categories:Cites

Android

03/02/2011 3 comentaris

El tema principal d’aquesta setmana sens dubte és el sistema Android, tant per el que a mi respecte com pel que a la vanguardia tecnològica refereix.

Sóc un novato de menys d’una setmana en el sistema Android (tot just fa 5 dies que vaig adquirir-ne el meu primer terminal), així que m’he passat aquesta darrera setmana investigant-ne tot el potencial i seleccionant les millors aplicacions disponibles hagudes i per haver. Definiré el meu procés fins al moment amb una sola paraula : Desbordat ! Pel que he pogut experimentar en aquest breu temps, l’enorme quantitat d’informació i diversitat que existeix vers aquest sistema, m’absorvirà tal barbaritat d’hores d’anàlisi i investigació domèstica, que ni en les meves més optimes previsions puc arribar a concebir tenir el nivell de coneixament suficient per poder acabar d’ajustar el terminal al meu gust fins d’aquí moltes setmanes.

Per altre banda, i com era impossible que passés desapercebut amb els milions de posts repartits per la blogosfera, ahir va tenir lloc la presentació de HoneyComb, la versió 3.0 del sistema Android, orientat als tablets. Com que de moment ja en tinc prou en investigar el meu smartphone, el tema dels tablets el deixaré per més endavant, però no sense deixa d’aprofitar l’ocasió, veient la repercució mediàtica que ha tingut l’event, per remarcar la gran acceptació del públic en general que està experimentant el sistema Android. En definitiva, l’experiment de google està madurant, i promet moltíssim.

Per altre banda, puc afirmar que estic més que satisfet amb el meu primer contacte amb el món Android. Penso que el tema de la gestió de memòria i els 5 nivells d’execució són una molt bona solució a un sistema dissenyat per l’ús en un smartphone. En un principi em va incomodar la poca flexibilitat (pel meu gust, ja sé que n’hi ha de pitjors) de la interface Sense que utilitzo en el meu HTC, però ràpidament m’he adonat que l’importància del sistema no recau en la interface, sinó en les aplicacions que s’hi fan còrrer, desplaçant la primera a un simple element de cohesió entre l’usuari i les aplicacions.

Haig de dir que no he pogut provar i comparar amb el temps suficient les aplicacions que he descarregat, però de moment puc resumir les configuracions més pràctiques i útils que he trobat en :

  • Configurar el meu reader de rss : en un inici vaig optar per el gReader de google, que funciona de conya, però també (a banda d’altres) he instalat el Pulse, i haig de dir que no acabo de tenir molt clar amb quin dels 2 em quedaré.
  • Instalar una eina de gestió de tasques i un explorador d’arxius i xarxes : En aquest cas, després de provar-ne varis, definitivament em quedo amb el Advanced Task ManagerAstro.
  • Sincronitzar els meus continguts socials : Configurar i instalar les aplicacions oficials de gmail, twitter, facebook, foursquare, i algun que altre widget per utilitzar-les des de l’escriptori comòdament.
  • Instalar el scaner de codis de barra i QR per poder capturar i instalar de forma ràpida aplicacions.
  • He estat buscant també una bona app per grabar i gestionar rutes sobre mapes a partir del gps, però després de provar-ne 4 (My Tracks, Open GPS AndAndo, i Endomondo) cap m’ha convençut. Un company em deia avui que no em preocupés perquè d’aquí poc diuen que n’arribarà un de molt millor.
  • Instalar un gestor de missatgeria com WhatsApp o Beluga.
  • Evidentment també instalar l’aplicació de WordPress per administrar aquest magnífic blog que ara mateix escric.
  • Instalar l’aplicació de Spotify per escoltar i gestionar música.
  • Instalar l’aplicació de Wapedia per poder accedir de forma ràpida i còmoda a la wikipedia en qualsevol moment de conflicte en una conversa.
  • L’aplicació de Youtube m’ha donat alguns problemes, però també considero que és bàsica.
  • I que més dir, de tots els demés millons d’aplicacions que es poden adquirir tals com Google Googles, Tweet Deck, Google SkyMap, Evernote, AngryBirds, etc, etc…

En fi, no acabaria mai, així que de moment us deixo aquesta petita punta d’iceberg sobre la meva experiència en Android. Espero properament poder explicar el rooteig del sistema i comentar amb més detall aquelles aplicacions que més m’agradin.

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur