Arxius

Archive for the ‘Tecnologia’ Category

Number base conversion from 64 to 58

If you are only looking for an example, you can find one here in my GitHub.

It would seem that a number base conversion is easy. And it is unless you deal with very large numbers. In this case, the problem gets worse. Here I explain how I developed an efficient base change algorithm that will take simple execution requisites for large number conversions.

As this nice page explains, the simplest way to convert base number is this algorithm:

// M = input number, N = output base,
result = “”
if M < N, result = ‘M’ + result. Stop.
S = M mod N, result = ‘S’ + result
M = M/N
goto 2

For example, if we try to convert 100 from base 10 to base 16, we should follow these steps:

M = 100, N = 16
100 < 16 ?
S = 4, result = ‘4’
M = 100/16 = 6
6 < 16 ?
result = ’64’

And therefore, we’ll get that 100 is equal 64 in base 16.

However, this algorithm involves working with the whole input number in math operations (such as division and modulus). If you tried to convert a long number (let’s suppose a long number has more than 30 digits), it would be needed a very long numeric data type for this operations. For instance, to allow a 60 hexadecimal digit number, we would need a 240-bit (30 bytes) data type number, which does not exist in most languages (usually the largest types are long and double-precision, with 64 bit).

So, I tried to find out a different way to manage a base conversion, where it would be possible to slice the number and work with their parts independently. It came to me that there must be an easier way to shift a number by only 1 base. And actually there is.

Let’s try to explain it with a simple example. Imagine you want to convert a 2 digit number from base 16 to base 15, for instance, the number “43 hex”. The second digit of this number (4) means that in fact, we have added 4*16 times the 1 value. If we try to allocate the same value in a 15 base number, we could find easily that: (4*16) = 4 * (4*15), so the second digit remains as “4”, but we must add the same second digit value to the first digit value (4+3). Finally, we get that “43” base 16 = “47” base 15. Notice that we did this conversion only with a simple and independent digit sum.

Well, to be fair let’s see the worst case in this conversion example. Let’s try to convert in the same way the number “FF hex” to 15 base. If we apply the same rule, by decoding the number as “FF = (F * 16) + F = (F * 15) + F + F”, we’ll have an overflow at the first digit (F + F = 1E), so we must add (carry) this “1” spent value to the second digit. And then, the second digit “F + 1” will also have another overflow, and will also take another carry value to the next digit. So finally we’ll get that “FF hex” equals to “1FE” in base 15. In fact, the method is the same, though we must pay attention to the carry values.

Now let’s try to convert a 4 digit number “5A78 hex”. In order to introduce yourself to my algorithm’s notation, I’m going to write this number as an integer array: “5A78 hex” = [5,10,7,8]. If we try to apply the same method, we’ll find that “[5,10,7,8] = (5 * 16³) + (10 * 16²) + (7 * 16) + 8”. By decoding every part independently, we’ll get:

(8 * 16⁰) = (8 * 15⁰) = [0,0,0,8]
(7 * 16¹) = (7 * 15) + 7 = [0,0,7,7]
(10 * 16²) = (10 * 15²) + (10 * 2 * 15) + 10 = [0,10,(10*2),10]
(5 * 16³) = (5 * 15³) + (5 * 3 * 15²) + (5 * 3 * 15) + 5 = [5,(5*3),(5*3),5]

It means that, for shifting each digit, we must add the following values:

5 10 7 8  
      8 the first digit needn’t be shifted
    7 7 to shift the second digit
  10 20 10 to shift the third digit
5 15 15 5 to shift the fourth digit
5 25 42 30 without carrying the overflows
6 12 14 0  

And thereafter, without missing the overflow carries, we’ll get the result = [6,12,14,0].
Notice that the same matrix would work for any other 4 digit conversion since we express the accumulators (the numbers we must add to shift the digits) as a multipliers of the original digits:

d c b a
      a
    b b
  c 2c c
d 3d 3d d

So, by following this method we can increase this matrix in size to the needed digits, and then apply simple sums for each digit. For instance, the 8 digit conversion matrix  is equal to:

h g f e d c b a
              a
            b b
          c 2c c
        d 3d 3d d
      e 4e 6e 4e e
    f 5f 10f 10f 5f f
  g 6g 15g 20g 15g 6g g
h 7h 21h 35h 35h 21h 7h h

We can also apply this to convert, for example, the number “39485A78 hex”. We only must apply this fix multiplier matrix:

              1
            1 1
          1 2 1
        1 3 3 1
      1 4 6 4 1
    1 5 10 10 5 1
  1 6 15 20 15 6 1
1 7 21 35 35 21 7 1

To the specific values:

  3 9 4 8 5 10 7 8
8               8
7             7 7
10           10 20 10
5         5 15 15 5
8       8 32 48 32 8
4     4 20 40 40 20 4
9   9 54 135 180 135 54 9
3 3 21 63 105 105 63 21 3
  3 30 121 268 362 311 169 54
  5 9 5 8 8 7 7 9

Once here, you should have noticed that the next goal should be to set a method for building any size multipliers matrix. Indeed, as you may have graphically seen, there’s an easier way to build the matrix without decoding each digit into a mathematical expression. Instead, we can iterate each digit and get the next multiplier value by adding the multiplier value at its previous position (at its right position in the grid). It would be something like:

 

gapi

We could easily get this with the following double loop:

var buffer_mult = [1,0,0,0,0,.....]; // First multiplier must be set as 1
for (var cdig = 0; cdig < buffer_mult.length; cdig++) {
    for (var t = cdig; t > 0; t--) buffer_mult[t] += (buffer_mult[t - 1] || 0);
}

This method always works for every number.

However, in the same way as the matrix grows, we’ll get higher multiplier values. We can reach several millions at a 30 digit conversion though there’s an optimization to avoid this lack. Shifting the multiplier values up, with a modulus and carry values at the conversion base, we could manage to avoid big numbers getting the same result.

For instance, in the last example we can optimize the seventh interation by shifting up the values over 15:

  1 6 15 20 15 6 1
    +1 +1 +1      
  1 7 1 6 0 6 1
1 8 8 7 6 6 7 1

and get the same result with fewer multiplier values.

.

Practical case: Convert from hexadecimal to 58 base

.

A practical case of this method could be used to convert from base 64 to base 58. It is usual to need number conversion to base 58 when you’re dealing with bitcoin addresses, URL shorteners and others. Therefore, it is nice to have a good way to do it.

I did it by applying this method with good results. I applied 6 times the algorithm, shifting from base 64 to base 58. I had good results with some 80 digit hexadecimal numbers. Fast executions, with less than 50.000 iterations, and maximum variable’s values under 200.000.

If you’d like to check it out, you can find this example developed in a simple html/javascript page just here in my GitHub repository, or try it working here.

gapi.png

Or if you are not still satisfied, here’s another page where you can find another ways to get the same.

 

 

 

 

Anuncis

Comparativa de tablets

03/10/2012 10 comentaris

Ja fa temps que em ronda pel cap comprar un d’aquests artefactes, i ara que per fi m’he plantejat seriosament adquirir-ne un, per suposat he volgut sondejar prèviament totes les possibilitats que ofereix el mercat. I com que sóc molt generós, i m’agrada que altres puguin aprofitar la meva feina, vull compartir aquí un petit resum dels meus resultats.

Per començar, la primera pregunta abans de tot és : necessito un tablet ? Sí, és un producte que està de moda, tota la gent interessant en té un, i a més és super cool. Però realment el necessito ? És important fer-se aquesta pregunta prèviament, i cal ser objectius i sincers amb la resposta. No obstant, tampoc cal pecar de conservador, i pensar que és quelcom totalment inútil. La majoria de companys coneguts que criticaven la seva utilitat han acabat canviant d’opinió després d’utilitzar-los. Evidentment un tablet no et soluciona la vida, però sí que en molts casos aconsegueix fer-te-la més còmode (tal com l’aigua corrent o la llum elèctrica de casa teva). La meva conclusió és que si normalment dediques un temps considerable (més de 2 hores diàries per exemple) a consumir continguts i serveis digitals, un tablet t’ajudarà a fer-te més fàcil aquesta tasca.

Bé, un cop decidits a comprar, quin tablet necessitem ? O més ben dit, quines opcions hi ha ?
Ara per ara, segons el meu criteri, els principals paràmetres que cal plantejar a l’hora d’escollir-ne un son el tamany i el preu. És important tenir clar on, quan i com utilitzarem el tablet : a la oficina, llegint al tren, a l’escriptori, al sofà, etc… Com és obvi, un tablet de 7 ” és més manejable, fàcil de portar, i segurament més fàcil d’utilitzar, per exemple per llegir. En canvi però, si la teva activitat ha de ser més fluida, necessites prendre notes, escriure, dibuixar, o manipular dades, treballar amb un 10 ” sempre serà més còmode.

També cal tenir clar quin és el nostre pressupost, ja que existeixen ofertes per a totes les butxaques. Com és normal, un 7 ” és més barat que un 10 ”, però igualment existeix una bona escala de gammes en ambdós casos. Per tant, hauríem de tenir en compte què volem fer amb el tablet, si volem reproduir media, executar apps pesades, omplir-lo de contingut, o si amb un ús menys exigent ja en tenim prou, i només volem consultar informació o navegar pel web sense molta necessitat de fluïdesa o immediatesa.

En el meu cas, jo he estimat les meves necessitats en un tablet gros (de 10 ”), i he calculat un pressupost que oscil·la entre els 400 €.

Una de les prestacions més importants que cal considerar, i que repercuteix bastant significativament en el seu preu, és la connectivitat. La majoria de tablets ofereixen l’opció d’una connexió a xarxes de dades (3G, HSPA+, LTE, etc..), a través de la qual es poden connectar a internet en qualsevol indret (amb cobertura) tal com un smartphone. Per a mi, aquest és un requisit prescindible, ja que en la majoria de situacions utilitzaré el tablet dins d’una zona wifi, i en cas de necessitar-ho puntualment en altres àmbits, sempre puc habilitar el tethering del meu smartphone. Així doncs, en la meva opinió aquest és un cost que juntament amb la corresponent tarifa de dades a contractar, no val la pena assumir.

Un cop establerts els paràmetres bàsics, he elaborat una taula comparativa amb aquells que més s’ajusten als meus requisits, seleccionant els models més significatius de cada marca. Evidentment existeixen moltes opcions dins del mercat, però des del meu punt de vista he intentat escollit les (que jo considero) 6 opcions més representatives :

  iPad 3 Galaxy Note 10.1 Galaxy Tab 2 10.1 Asus transformer infinity TF700 Nexus 7 Motorola XOOM 2 ME
Preu 492 € (16 GB Wifi) 450 € (16 GB Wifi) 299 € (16 GB Wifi) 630 € (32 GB Wifi) 249 € (16 GB Wifi) 200 € (16 GB Wifi)
Sistema operatiu iOS 6 Android 4.0 Android 4.0 Android 4.0 Android 4.1 Android 3.2
CPU Tipus A5X Cortex-A9 Cortex-A9 Tegra 3 Tegra 3 Cortex-A9
Freq. 1,0 GHz 1,4 GHz 1,0 GHz 1,6 GHz 1,3 GHz 1,2 GHz
Nuclis Dual Core Quad Core Dual Core Quad Core Quad Core Dual Core
Memòria Ram 1 GB 2 GB 1 GB 1 GB 1 GB 1 GB
Interna 16 GB / 32 GB / 64 GB 16 GB / 32 GB / 64 GB 16 GB / 32 GB 32 GB / 64 GB 8 GB / 16 GB 16 GB
MicroSD No 64 GB 32 GB Si No 32 GB
Bateria 11666 mAh 7000 mAh 7000 mAh 25 W/h 4325 mAh 3960 mAh
Pantalla Tamany 9,7 “ 10,1 “ 10,1 “ 10,1 “ 7,0 “ 8,2 “
Resolució 2048 x 1536 1280 x 800 1280 x 800 1920 x 1200 1280 x 800 1280 x 800
PPI 264 150 150 224 216 184
Dimensions 241,2 x 185,7 x 9,4 262 x 180 x 8,9 256,7 x 175,2 x 9,7 263 x 180,8 x 8,5 198,5 x 120 x 10,45 216 x 139,8 x 8,9
Pes 652 g 597 g 581 g 598 g 340 g 386 g
Sortida de vídeo Cable Apple AV HML / HDMI HML / HDMI HDMI No HDMI
Càmera Dorsal 5 Mpx 5 Mpx 3,15 Mpx 8 Mpx No 5 Mpx
Frontal VGA 1,9 Mpx VGA 2 Mpx 1,2 Mpx 1,3 Mpx
Flash No Flash LED No Flash LED No Flash LED
Video 1080 px / 30 fps 720 px / 30 fps 720 px / 25 fps 1080 px / No 1080 px
Bluetooth 4.0 4.0 3.0 3.0 4.0 2.1
GPS només en versió 3G Si Si Si Si Si
Quadrant   3996 2602 4685 3501 2510
AnTuTu   12300 4731 12027   4935,67

El iPad 3

A l’hora de comparar, cal començar sempre pel millor, i en matèria de tablets pocs poden qüestionar que l’iPad és el referent per antonomàsia. Obrir el mercat i marcar la tendència ha estat la clara avantatge que ha permès distanciar sempre l’iPad dels seus competidors, mantenint avui en dia encara el seu espectacular lideratge amb una quota de mercat del 68%. Tot i això, cal dir que els seus mèrits no son casualitat, ja que l’iPad 3 (el seu últim model) ofereix unes prestacions impecables, en especial la seva pantalla Retina Display, amb una resolució d’infart.

En quan a hardware no es queda coix en cap aspecte, compensant l’elevat consum que requereix la seva colossal resolució amb una bateria de gran capacitat. L’únic handicap que se m’acut, és el processador Dual Core, que al costat dels Quad Core que munten els seus competidors pot semblar un punt flac. No obstant, els seus usuaris asseguren que el rendiment de la màquina està completament a l’altura.

El preu, sorprenentment, és també molt competitiu, quelcom poc habitual en els productes de la poma mossegada, situant la seva relació qualitat / preu en una posició molt privilegiada entre els tablets de gamma alta.

Sobre el software, com és normal, Apple dota el seu dispositiu amb el seu propi sistema : el iOS (actualment amb la recent versió 6). Aquest és per a mi el seu punt negatiu, doncs un sistema tancat com aquest t’obliga a “casar-te” amb la companyia, i dependre totalment d’ella. No vull dir amb això que no funcioni bé, tot el contrari, el software d’apple, al igual que el seu hardware, és excel·lent, però per algú que no utilitza els seus productes habitualment, la incompatibilitat pot ser un inconvenient bastant incòmode.

Així doncs, si sols utilitzar productes Apple (tens un Mac, un iPhone, un iPod, utilitzes iTunes, iCloud, etc…) per descomptat, i amb molta diferència, la millor opció és un iPad 3, sens dubte !

Per altre banda, si no has entrat dins del món Apple, tot i ser una bona oportunitat per fer-ho, cal tenir en compte que els productes apple es distingeixen per situar-se en una gamma de luxe, amb un preu sovint desorbitat, així que si optes per capbussar-te en aquesta piscina, jo recomano preparar una bona bombona d’oxigen repleta de bitllets.

http://www.apple.com/es/ipad/

http://www.xataka.com/analisis/analisis-del-nuevo-ipad-bateria-rendimiento-y-camara-de-fotos-y-ii

http://alt1040.com/2012/10/iphone-5

Galaxy Tab 2 10.1

Dins de la lluita per la quota de mercat, Samsung ostenta des de fa temps la 2a posició. A diferència de d’Apple però, la companyia Coreana s’adapta a les necessitats del mercant oferint una gran varietat de productes per totes les necessitats, entre els quals destaca molt exitosament la seva marca Galaxy Tab. Existeixen models de tots els tamanys (7”, 8.9” i 10.1”), però en la meva comparativa he escollit el germà gran Galaxy Tab 2 10.1 ja que és el que millor s’ajusta a les meves necessitats. Tot i que les seves prestacions es queden una mica curtes, situant-lo en una gamma mitja, el seu preu assequible el converteix en una opció molt competitiva. Certament no és un candidat a l’altura de l’iPad, el Note 10.1 o l’Asus TF700, però si el pressupost no ens arriba per una gamma alta, sense dubte aquesta és de les millors opcions a considerar.

Samsung opta en tots els seus tables pel sistema Android, que com tots sabem és un sistema obert distribuït per Google. Aquest, a part de garantir un ampli ecosistema d’aplicacions, ens brinda una flexibilitat que altres sistemes tancats no poden oferir-nos, quelcom (al meu criteri) molt important a l’hora d’escollir.

http://www.samsung.com/es/consumer/mobile-phone/tablets/tablets/GT-P5110TSEPHE-spec

http://es.engadget.com/2012/02/27/samsung-galaxy-tab-2-10-1-lo-conocemos-mas-de-cerca-con-vid/

http://www.xatakandroid.com/tablets-android/samsung-galaxy-tab-2-a-fondo

http://www.wayerless.com/2012/07/samsung-galaxy-tab-2-10-1-w-labs/

Galaxy Note 10.1

He volgut afegit 2 models Samsung a la comparativa perquè la recent aparició del Galaxy Note 10.1 (tot i que ja feia temps que estava anunciada), significa un canvi important respecte el seu germà Galaxy Tab. De fet, lluny de petits canvis, la diferència és bàsicament conceptual. Mentre el Galaxy Tab està més orientat al consum de media i a l’oci en general, el Galaxy Note ha estat dissenyat per canviar aquest concepte, i enfocar-lo a un us més professional tal com una llibreta electrònica, un concepte que a mi em sembla molt encertat.

L’aposta de la companyia per aquest tablet és molt evident. Seguint amb la filosofia del que li ha donat molt bon resultat en smartphones, ha volgut traslladar el concepte de Note al tablet, dotant-lo alhora d’altres prestacions també incloses en el seu SIII.

Per complir amb el seu objectiu, el Galaxy Note 10.1 incorpora un llapis (el S-Pen) que permet pintar directament sobre la pantalla tàctil, amb una sensibilitat de fins a 1024 punts de pressió. Això, combinat adequadament amb un software orientat, afegeix un nou concepte de treball a la tradicional interacció que estem acostumats a trobar en aquest tipus de dispositius, quelcom que porta una mica més enllà l’us del tablet.

Sobre el seu hardware, les expectatives que havia creat eren molt ambicioses, i haig de reconèixer que tots els que hem restat a l’espera del seu llançament ens ha decepcionat un aspecte clau : la seva pantalla. A banda de no incorporar la tecnologia AMOLED, la seva discreta resolució amb 150 dpis potser es queda una mica curta davant dels seus competidors, tenint en compte que el producte es comercialitza amb un preu de gamma alta. No obstant, els demés components sí que estan (sobradament) a l’altura del seu preu, convertint-lo en una veritable màquina d’alt rendiment. Així doncs, si els teus requeriments no passen per necessitar una pantalla Full HD (com és el meu cas), però tampoc vols perdre l’oportunitat de disposar de les millors prestacions en hardware que actualment ofereix el mercat, aquest és el teu tablet.

Pel que a software refereix, al igual que el seu germà Galaxy Tab, el Note també funciona sota un Android 4.0, al que se li afegeix una capa de software orientada al S-Pen. Entre les seves peculiaritats, destaca de forma molt interessant l’opció de mantenir 2 aplicacions obertes en pantalla, per combinar per exemple la navegació web amb el bloc de notes, que per cert, també destaca per la curada atenció amb que ha estat dissenyat.

Tot i que donada la seva recent exclusivitat (estic convençut que acabarà baixant a 400 €), no ostenta una relació qualitat / preu molt competitiva, haig de reconèixer que la filosofia amb que s’ha orientat aquest tablet m’ha captivat. Samsung és el principal competidor d’Apple, té força experiència a l’hora de dissenyar tablets, i si aposta tant fort per aquest model, de ben segur que no és envà. Així que tot i ser una mica car, crec que és una opció realment molt interessant, no només pel seu hardware, sinó especialment per l’enfoc conceptual que se li ha donat.

http://www.samsung.com/es/consumer/mobile-phone/note/note/GT-N8010ZWEPHE

http://es.engadget.com/2012/08/16/samsung-galaxy-note-10-1-analisis/

http://www.xataka.com/analisis/samsung-galaxy-note-10-1-analisis

http://www.xatakandroid.com/tablets-android/samsung-galaxy-note-10-1-se-deja-ver-en-su-version-definitiva-y-mas-potente

http://tabletas.about.com/od/Otras-tabletas/fr/Samsung-Galaxy-Note-10-1-Tablet.htm

http://andro4all.com/2012/08/galaxy-note-10-1

http://www.ifixit.com/Teardown/Samsung-Galaxy-Note-10-1-Teardown/10144/1

Asus TF700

Les Asus Transformer Infinity han estat fins fa poc una referència dins dels tablets android. Amb un hardware impressionant, penso que aquesta família de tablets és actualment la més potent del mercat, oferint unes prestacions notablement superiors.

Asus té una gran varietat de models. A banda del Nexus 7 de google (que més endavant ja en parlarem) destaca bàsicament la seva família Transformer Pad, amb els seus models TF101, TF201, TF300T i TF700. Jo he escollit el Infinity per la comparativa, que és la joia de la corona, però tant el Prime com el TF300T podrien estar a l’altura per comparar-se. Per tenir una idea de la poca variació que hi ha entre les seves prestacions, podem comparar-los per separat :

  ASUS Transformer Pad Infinity TF700T Eee Pad Transformer Prime TF201 ASUS Transformer Pad TF300T Eee Pad Transformer TF101
Preu 630 € (32 GB Wifi) + teclat 509 € (32 GB Wifi) + teclat 475 € (32 GB Wifi) + teclat 480 € (32 GB Wifi) + teclat
Sistema operatiu Android 4.0 Android 4.0 Android 4.0 Android 3.2
CPU Tipus Tegra 3 Tegra 3 Tegra 3 Tegra 2
Freq. 1,6 GHz 1,2 GHz 1,2 GHz 1 GH
Nuclis Quad Core Quad Core Quad Core Dual Core
Memòria Ram 1 GB 1 GB 1 GB 1 GB
Interna 32 / 64 GB 32 / 64 GB 16 / 32 GB 16 / 32 GB
MicroSD Si Si Si Si
Bateria 25 W/h 25 W/h 22 W/h 24,4 W/h
Pantalla Tamany 10.1 “ 10.1 “ 10.1 “ 10.1 “
Resolució 1920 x 1200 1280 x 800 1280 x 800 1280 x 800
PPI 224 150 150 150
Dimensions 263 x 180,8 x 8,5 263 x 180,8 x 8,3 263 x 180,8 x 9,9 271 x 176.8 x 13
Pes 598 g 586 g 635 g 680 g
Sortida de vídeo   micro HDMI micro HDMI micro HDMI mini HDMI
Càmera Trasera 8 Mpx 8 Mpx 8 Mpx 5 Mpx
Frontal 2 Mpx 1,2 Mpx 1,2 Mpx 1,2 Mpx
Flash Si Si Si No
Video 1080 px / 30 fps 1080 px / 30 fps 1080 px / 30 fps 1080 px / 30 fps
Bluetooth 3.0 2.1 3.0 2.1
GPS Si Si Si Si

Com a principal característica dels Transformer Pad, destaca el seu dock en forma de teclat, que permet convertir el tablet literalment en un ordinador portàtil. Amb això queda clar que Asus ha orientat la seva idea a un producte hibrid entre tablet i portàtil, captivant al consumidor dubtós i fent-li entendre que el tablet és un annex al tradicional portàtil. Jo personalment penso que aquest és un plantejament incorrecte, doncs el tablet és un concepte nou, ubicat dins del paradigma de la era post-Pc, i per tant son dos àmbits que no es poden trepitjar. Segur però que hi ha molts usuaris a qui aquesta duplicitat els hi és molt útil.

És cert que es pot adquirir el tablet sense el dock del teclat, cosa que pot suposar una diferència de més de 100 €, però considerant que aquesta és la principal característica cap a on està enfocat, potser no seria coherent. Això sí, la idea d’incorporar una bateria extra dins del teclat m’ha semblat senzillament genial.

En quan al hardware d’aquestes màquines, cal treure’s el barret perquè no tenen competidor. Les seves prestacions es situen a la més alta instància del que es pot trobar en el mercat, sense significar això una excessiva penalització en el preu. Per l’usuari que busca el millor rendiment en tots els aspectes, el TF700 és ideal.

Per contra al seu magnífic hardware, el software d’aquest tablet no m’acaba de convèncer. És cert que utilitza un Android 4.0, amb el que s’obren infinites opcions, però no he pogut trobar fites destacables en les aplicacions natives de la capa del fabricant, per la qual cosa em dona a pensar que el gran esforç que s’ha invertit en dotar aquest tablet del millor hardware, no es veu compensat amb el software complementari necessari per poder exprimir-lo al 100%.

http://www.asus.com/Tablet/Transformer_Pad/ASUS_Transformer_Pad_Infinity_TF700T/

http://www.xataka.com/tablets/asus-eee-pad-transformer-prime-tf700t-crece-en-resolucion

http://planetared.com/2012/07/asus-transformer-pad-infinity-tf700-analisis-a-fondo/

http://www.androidsis.com/asus-muestra-el-asus-transformer-infinity-en-el-mwc/

Nexus 7

Sí, sóc conscient de que al inici he afirmat excloure els tablets de tamany petit, però vull fer una excepció amb el Nexus 7, ja que les seves característiques m’han fet replantejar-me molt seriosament un canvi d’opinió. Puc assegurar amb vehemència que d’existir una versió 10 “ del Nexus, no hauria dubtat gens, ja que aquest tablet, tot i estar dissenyat per competir dins de la gamma baixa, realment sobrepassa totes les expectatives, aspirant a batre’s entre els seus compatriotes de gamma mitja/alta.

Totes les crítiques que he llegit sobre aquest dispositiu son excel·lents, i el fet d’estar promocionat per la mateixa Google em dona una garantia de qualitat immillorable. Així de clar ho deixen també les seves especificacions, que tot i tractar-se d’un 7 “ podrien comparar-se perfectament a per exemple l’Asus TF300T.

El software : natiu de google. No existeix una opció més actualitzada.

El preu, tenint en compte les seves prestacions, immillorable.

És realment una llàstima que només existeixi la seva versió en 7”, doncs com he dit, un “Nexus 10” seria perfecte.

http://www.google.es/nexus/#/7

http://alt1040.com/2012/09/analisis-nexus-7

http://www.elandroidelibre.com/2012/07/nexus-7-por-dentro-desmontaje-hardware-y-sorpresas.html

Motorola Xoom 2 ME

Motorola, amb la seva marca Xoom, va ser un dels primers a trepitjar fort en el món dels tablets android, i per tant cal tenir-lo en consideració. És veritat que la seva oferta potser s’ha quedat una mica desfasada, per la qual cosa, en comptes d’afegir el Xoom 2 a la comparativa, he preferit incloure el model ME, que tot i ser una mica més petit (de 8,9”) millora notablement, sobretot oferint una molt bona relació qualitat / preu.

Reconec que el seu aspecte, amb bores rectangulars, no em convenç gens ni mica (qüestió de gustos), però per a un baix pressupost, poques opcions tant bones hi ha com aquestes, doncs el Xoom 2 ME és el tablet que per menys preu més prestacions ofereix. Imagino que Motorola està esperant al proper MWC de febrer per llançar un digne competidor de gamma alta, però mentrestant, en gamma mitja, aquesta és una opció molt bona.

El punt negatiu és que el sistema Android que s’inclou és la versió 3.2, un handicap important, tot i que molt probablement en algun moment esperem que actualitzi a 4.0. A destacar que, com el seu nom indica (ME), aquest tablet està totalment orientat a la reproducció de contingut multimèdia, i per tant, si aquest ha de ser l’us principal que se li vol donar, sense dubte és també una bona opció.

http://www.motorola.com/Consumers/ES-ES/Consumer-Products-and-Services/Tablets/Motorola-XOOM-2-Media-Edition-ES-ES

http://es.engadget.com/2012/04/22/motorola-xoom-2-media-edition-analisis/

Altres alternatives

Per últim, no he volgut incloure més models en la comparativa, però seria injust no fer referència al Kinde Fire, especialment en la seva nova versió HD. En un principi no em vaig interessar per aquesta marca, ja que originalment Kindle estava orientat al concepte d’eBook i al consum de multimèdia, i l’us que m’agradaria donar-li al meu tablet va més enllà. No obstant, l’aparició del Kindle Fire va revolucionar el mercat, ja que es va avançar a google i va irrompre en la gamma baixa amb un tablet (que ja lluny del eBook) no era gens despreciable a un preu increïble (159$). Al igual que amb el Nexus 7, la seva pantalla petita inicialment em va tirar enrere, però sembla que Amazon s’ha posat les piles, i juntament amb el seu model Kindle Fire HD de 7″ també presentarà (el 25 d’octubre a Espanya) una nova versió de 8,9″. Això és realment una gran notícia, doncs segons les seves especificacions, serà un nou i digne competidor dins la gamma que hem estat analitzant. Un dels seus principals inconvenients és el software que incorpora, ja que Amazon ha orientat el terminal a ser bàsicament una extensió del seu negoci, que es basa en el consum de continguts, i segons les crítiques la capa d’android limita molt a l’usuari, oferint únicament aquells usos per als que teòricament ha estat concevit.

http://www.amazon.es/gp/product/B008UAAE44/ref=famstripe_kt

http://www.xatakandroid.com/tablets-android/comparamos-al-nexus-7-con-sus-nuevos-rivales-kindle-fire

http://www.xataka.com/tablets/nuevo-amazon-kindle-fire-hd

Evidentment, a banda de totes les opcions analitzades, dins del mercat dels tablets també existeixen més marques i models, així que segurament també es poden trobar altres opcions fora de les aquí esmentades.

Conclusió

Vull remarcar el molt difícil que ha estat decidir-me. Li he donat moltes voltes, i encara no tinc clar haver escollit amb encert, però com que sé que no existeix un “clar guanyador”, i que això depèn del que un busqui, després de llegir i comparar molt el que més m’ha convençut ha estat el Galaxy Note 10.1.

I realment admeto que la meva opinió és molt poc objectiva, ja que en comparativa amb relació qualitat / preu dels demés, el Note 10.1 no hauria d’estar per sobre els 400 €. Però el que m’ha cridat l’atenció d’aquest tablet, i realment m’ha enamorat, no ha estat el seu hardware, ni el seu preu, sinó la seva filosofia. Penso que invertir en dotar de funcionalitat els tablets és la millor manera de donar-los-hi utilitat pràctica. La potència sense control de poc serveix, i més encara en una eina tant ambigua com pot ser un tablet. La idea del tablet-netbook d’Asus també és molt bona, però sincerament penso que el Note ha encertat amb el concepte de llibreta electrònica. Per altre banda, “l’inconvenient” de la pantalla no em preocupa, ja que per mi una resolució 1280 x 800 és més que suficient.

L’opció del Ipad 3 no em convenç pel tema del software. Tot i reconèixer que és un aparell digne d’admiració, no em dona la gana casar-me amb Apple, almenys fins que no sigui milionari.

Per altre banda, el Galaxy Tab o el Xoom 2 potser estan una mica per sota de les meves expectatives, i no voldria que un gadget que tant m’ha costat decidir a comprar se’m quedi obsolet en 4 dies.

Per contra els Asus m’han impressionat molt, ho reconec, i m’he plantejat molt seriosament aquesta opció. Potser essent objectiu és realment la millor compra, però la màgia de l’ecosistema que ofereix el Note m’ha captivat per sobre de la força bruta d’aquests titans del rendiment. A última hora, la decisió entre aquests dos ha estat la més complicada que he hagut de discernir.

Sobre el Nexus 7, tot i ser una gran opció, realment molt temptadora, el seu tamany és una pedra molt dura de digerir. Google, si us plau, planteja’t un 10” !

I per últim, el Kindle Fire HD de 8,9” m’ha impressionat, però tot i que falta molt poc, no em vull esperar més, a banda de no tenir molt clar si la seva capa de software està en consonància amb les meves pretensions d’ús. Era una decisió temerària, i no m’agradaria haver-me’n de penedir, així que he optat per la opció més segura.

Sé que el Galaxy Note 10.1 baixarà de preu, que Samsung de ben segur traurà posteriors models amb que corregir les mancances, especialment de la seva pantalla, i que sempre és una bona idea esperar una mica a veure si surt algun nou model, o trobo alguna oferta. Però la meva impaciència em venç, i tot i saber que el seu preu no s’ajusta, al final no he pogut resistir la temptació. Veurem si el temps i l’experiència corroboren l’encert de la meva elecció…

PD: Em fa molta ràbia, i trobo molt injust, que als USA el terminal es pugui adquirir per una diferència de quasi 150 € menys !! Malditos yankis !

Enllaços interessants :

http://www.theverge.com/products/compare/5343/5274/5263/2506/5247/5344

 

Categories:Tecnologia

L’existència digital – El jo quantificat

El present és una línia tant extremadament fina, que inevitablement s’acaba perdent entre la immensitat de l’èter per on viatge el temps. Som esclaus incondicionals de la seva existència, presoners de la seva condició, i si per fortuna, la nostre imprecisa memòria ens brinda l’oportunitat d’obrir una finestra al passat on observar un distorsionat succedani d’allò que en el seu moment va ser el present, la intel·ligència ens permet obrir-ne una altre cap al futur anticipant-nos a conèixer quin serà el trajecte que enllaça els continus salts entre una i altre.

Avui llegia un article molt interessant on es posava de manifest la clara tendència amb que la societat cada vegada més accentuadament – inclús per sobre del seu dreta a la privacitat – registre i publica a la xarxa de forma voluntària tota l’experiència amb que transcorre el seu dia a dia, ja sigui per necessitat o simplement per pura diversió. En la majoria dels casos, la banalitat dels continguts expressen un clar desinterès o despreocupació per la pràctica, però en la mesura en que l’eventualitat es va convertint en costum, algunes publicacions poden arribar a plantejar problemes que fins ara no havíem considerat.

Explicar què fem al twitter, on som a foursquare, compartir les nostres fotografies a facebook o ensenyar les nostres preferències a google, tots tenim un company que excedeix l’ús d’aquests serveis proveint-nos constantment d’un indesitjat flux d’informació sobre tota la seva vida. Però fins a quin punt és realment això una mala pràctica ?

En la infinitat de conflictes morals que poden derivar d’aquests nous paradigmes amb que la tecnologia ens sorprèn a cada volta de cantonada, m’agradaria sumar-me a la idea de que en molts casos aquestes disjuntives no s’haurien de plantejar com un problema, sinó com una oportunitat que ens permet revisar conceptes preconcebuts del passat, els quals potser no estaven dissenyats amb la suficient perspectiva, i per tant caldria reformular-los per adaptar la societat a aquesta nova era digital en que tot just comencem a aventurar-nos.

És la privacitat un dret ? Una arma ? o simplement un reducte folklòric del passat que el temps s’encarregarà d’escombrar sense més impacte que el d’una nostàlgia passatgera ? Jo, com ja he comentat en altres ocasions, penso que quan aconseguim arribar a la singularitat digital, la privacitat simplement serà un error, una anomalia o una desviació d’allò correcte. Dins del futur digital, absolutament tot serà registrat, i aquesta informació serà sempre accessible per tothom. La restricció d’accés (o censura) és un defecte a corregir, ja que dins de la societat del coneixement és ridículament inconcebible el desconeixement.

Segurament per a molts és complicat acceptar el fet de que tothom pugui consultar de forma oberta qualsevol informació referent a la seva persona, per exemple, saber on és i on ha estat, en quin projecte treballa o ha treballat, quines son les seves propietats, els seus diners, els seus familiars, amb quina freqüència utilitza cada servei, quins continguts consumeix, i en resum, tot el que fa i ha fet. La primera reacció que una persona té quan se li planteja tal concepte és : Perquè punyeta haig de deixar que algú que no conec de res sàpiga tot això de mi ? expressant un explícit sentiment de temor a la violació d’interessos per part de tercers mitjançant aquest forat a la seva intimitat. És una reacció completament raonable (a dia d’avui) a un plantejament complicat, que puc entendre i inclús justificar en algun cas, però com sempre, penso que el desenvolupament de les idees hauria d’anar més enllà de la primera resposta amb que de forma instintiva se sol rebatre l’argument, intentant comprendre l’abast del concepte en la seva totalitat. Aquesta realitat és únicament qüestió de temps,  pot demorar-se més o menys, però – i en el suposat cas de que la societat humana no s’extingeixi abans – de ben segur en el futur, l’única informació que es perdrà serà el concepte d’oblid. Així doncs, és l’opció més intel·ligent caminar contra la corrent d’un riu que sabem que mai podrem reconduir ? o potser seria millor començar a dispensar els nostres esforços en adaptar-nos a aquest nou paradigma de la nostre existència ?

Potser l’exemple més clarificador a que puc recórrer actualment per justificar la meva opinió és Google. Una empresa que es dedica a indexar informació. De quanta més informació disposa google, millors resultats pot donar-nos en els serveis que se li demanden, millors cerques, millors relacions de continguts, millors valoracions, millors resultats. Ningú dubte en que aquesta informació té una sensibilitat molt gran, i per descomptat tercers podrien utilitzar-la de forma molt compromesa per beneficiar-se’n. Però és realment és això un inconvenient ? Preferim que ningú pugui veure una fotografia de la façana de casa nostre (al street view de maps), per sobre de la possibilitat d’utilitzar aquest magnífic servei ? val la pena no obrir la porta de la nostre intimitat a canvi de que la resta del món comparteixi també obertament la seva amb nosaltres ? Jo sincerament crec  que sí, que és una grandíssima oportunitat per avançar com a societat.

En el post que enllaçava al inici, es planteja la màxima de portar a l’extrem aquesta tendència, apuntant a dispositius capaços de registrar absolutament tot el que fem al llarg de la nostre vida dins d’un format digital, juntament amb els dilemes que això implica. Haig de reconèixer que a mi personalment la idea m’entusiasme de forma apassionant, i com ja he dit, considero que els avantatges que se’n poden obtenir cobreixen de llarg les mancances dels problemes residuals que se’n puguin derivar. És difícil per nosaltres concebre la idea d’un món on res s’oblida, però de ben segur que, més difícil ha de ser encara per un ciutadà comú, d’una hipotètica futura societat on el concepte estigui implantat i consolidat, imaginar un món com el nostre, on constantment es perd informació. Banalitats tant simples com recordar on has deixat les claus del cotxe, quina hora / lloc vaig acordar en la conversa d’ahir, quant vaig tardar en completar certa tasca, o per on vaig passar l’última vegada, es converteixen en problemes que mitjançant una ràpida consulta tenen una immediata solució, a diferència d’ara que, o disposes d’una impecable memòria, o no et queda més remei que redimir-te a gastar esforços en repetir allò innecessari, quelcom que a simple vista pot semblar despreciable, però que a la llarga té bastanta més importància del que considerem.

En temps com els que corren en la nostre societat occidental, sempre m’agrada molt recordar una cita d’Albert Einstein on deia que :

No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo.

La crisis, es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar superado.

Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.

La verdadera crisis, es la crisis de la incompetencia.

El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.

Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia. Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.

Albert Einstein.
1879-1955.

Per suposat, no podria estar més d’acord amb les paraules d’aquest gran geni sobre el tema. De fet, és curiós recordar com de la pitjor crisis que ha viscut la humanitat (la segona guerra mundial) en va sortir un dels invents que ha convertit la societat de forma més radical, i sense el qual avui res seria possible : l’ordinador. La crisis que des de fa uns anys estem patint tampoc hauria d’estar exempta d’aquesta condició, servint tota la desgràcia de la situació com a planter per fer germinar un nou model de societat. Un model que segurament es basa en aquest concepte de controlar la nostre memòria, registrar tot allò que fem, i disposar de tota la nostre existència en un espai digital compartit dins del núvol que conforma el veïnatge universal.

La memòria és un concepte tant ambigu com complex. Tot el present és una infografia del nostre passat, tot allò que fem queda inevitablement registrat d’una manera o altre. La privacitat tant sols depèn de saber evitar com extreure aquesta informació, tasca que la tecnologia s’encarrega dia a dia d’anar perfeccionant, en un eficaç exercici de desgast contra l’oblid.

Som la nostre memòria, podem descartar-la i oblidar-la o entendre-la i aprendre’n. És fàcil discernir quin dels dos camins ens condueix a un millor benestar.

Enllaços relacionats :

http://en.wikipedia.org/wiki/Quantified_Self

http://www.microsiervos.com/archivo/tecnologia/yo-cuantificado.html

Categories:Filosofia, Tecnologia

Nou duel de titans : HTC One X vs. Samsung Galaxy S3

28/05/2012 2 comentaris

Ara farà un any i mig (com passa el temps!) que varem publicar una breu comparativa entre el HTC Desire HD i el Samsung Galaxy S, els que aleshores fóren els 2 millors terminals android del mercat.

Des de llavors hem viscut una important evolució tecnològica dins d’aquest àmbit, i si l’any passat, tret d’algun intent fallit, HTC es va quedar força endarrere sense oferir cap terminal a l’altura, Samsung ha dominat clarament el terreny amb el seu Galaxy SII, l’indiscutible guanyador del 2011.
A data d’avui però, sembla que HTC no es dona per vençut, i aquest any segurament tornarem a viure una autèntic duel de titans entre els 2 nous terminals insígnia de les dues companyies : El HTC One X i el Samsung Galaxy SIII.

Des de ja fa molts mesos es podien llegir rumors i especulacions de tot tipus sobre el nou terminal de Samsung, doncs era evident que després de la brillant carrera que ha tingut el seu predecessor hi hauria continuïtat sí o sí. La sorpresa va arribar durant l’últim MWC, on HTC va presentar la seva nova línia de terminals One, encapçalada per el One X, cosa que obligava a Samsung a no abaixar la guàrdia i posar el millor de la companyia en el seu nou Galaxy S. La veritat és que s’ha fet esperar (és possible que s’hagi retradat la data de llançament a conseqüència del seu rival), però finalment el passat 3 de maig Samsung va presentar a Londres el que hauria de ser el millor terminal android del mercat : El Samsung Galaxy S3.

Però quin dels 2 és realment el millor ? En què basar-se per escollir-ne un o altre ? Tot i que la informació i les comparatives que se’n poden trobar al respecte són moltíssimes, de la mateixa manera que amb el DHD i el Galaxy S, aquí al meu humil racó de la xarxa intentaré fer un breu resum de la meva opinió al respecte.

Primer de tot, les dades objectives amb les característiques principals :

Característica HTC One X Samsung Galaxy SIII
Processador Nom Nvidia Tegra 3 Exynos
Nuclis 4 + 1 4
Velocitat 1,5 GHz 1,4 GHz
RAM 1 GB 1 GB
Memòria interna 32 GB 16 / 32 / 64 GB
Pantalla Tamany 4,7″ 4,8″
Tipus SuperLCD 2 IPS Super AMOLED HD
Resolució 1280 x 720 1280 x 720
Càmera posterior Foto 8 Mpx 8 Mpx
Vídeo Full HD (1080 p) 30 fps Full HD (1080 p) 60 fps
Flash Flash LED  Flash LED
Càmera frontal Foto 1,3 Mpx 1,9 Mpx
Vídeo HD (720 p)  HD (720 p)
Bateria 1.800 mAh 2.100 mAh
Sistema Android ICS (android 4.0.3) ICS (android 4.0.4)
Capa Fabricant Sense 4.0 Touchwiz Nature UX
Pes 130 g 133 g
Dimensions 134,6 x 69,9 x 8,9 mm 136,6 x 70,6 x 8,6 mm
Sortida de vídeo MHL i DLNA MHL i DLNA
Xarxa HSPA+ HSPA+ / LTE
Preu lliure (aprox.) 599 € 599 € (model 16 GB)

Com es pot apreciar, els 2 terminals tenen unes característiques molt similars, dignes de les prestacions més exigents que actualment es poden trobar, per no dir les millors, i si en algun aspecte un destaca es compensa per alguna altre mancança. La veritat és que l’objectivitat d’aquestes dades ja posa de manifest que els 2 terminals estan pràcticament en un empat tècnic i el decidir-se per un o altre segurament acabarà determinant-ho algun detall de poca rellevància.

La principal característica que destaca el Galaxy S3 per sobre del One X és la seva bateria de 2.100 mAh, que tot i haver d’alimentar una pantalla una mica més gran, de ben segur que dona una millor autonomia al terminal, quelcom ben desitjat per tots els usuaris. Per descomptat, el principal consumidor de bateria són les enormes pantalles que incorporen de 4,7″ el One X i 4,8″ el Galaxy S3. Jo personalment haig de destacar la meva disconformitat (compartida entre molts crec) en aquesta tendència excessiva dels tamanys, que per mi són una exageració. Ja en el seu moment, les 4,3″ del meu Desire HD em van tirar endarrere per por a massa gran, tot i que reconec que m’hi he acabat acostumant, però és important no oblidar que al parlar de pantalla tàctil cal tenir en compte no només la reproducció d’imatges, sinó també que conforma la interface principal per interaccionar, i una superfície massa gran pot dificultar els moviments de l’usuari, en especial d’aquells que per desgràcia no tenen botifarres per dits. El que vull dir amb això, és que jo preferiria que les firmes apostessin per tamanys una mica més raonables (les 4,0″ ho considero un tamany ideal), amb els que a l’hora aconseguir reduir el problema de l’autonomia de les bateries, que actualment és força incòmode.

Però tornant al duel, per poder desempatar i escollir quin dels dos terminals té el millor hardware, tot i que és força complicat i mai fiable al 100% ens podem basar de forma empírica en els resultats numèrics de varis tests benchmark, els quals posicionen el Galaxy S3 per davant del One X, tot i que a mi aquest tipus de prova no m’acaba de convèncer :

http://www.mobilenapps.com/articles/2394/20120527/samsung-galaxy-s3-htc-one-x-benchmark.htm
http://www.tuexperto.com/2012/05/07/pruebas-de-rendimiento-con-un-samsung-galaxy-s3-oficial
http://winstonzzz.blogspot.com.es/2012/05/benchmarks-samsung-galaxy-s3-vs-htc-one.html 

A banda del hardware dels dos terminals, que és impecable, una de les millores on Samsung ha posat més esforços ha estat en el software. Si anteriorment la capa Sense de HTC era molt notablement superior al Touchwiz de Samsung, ara les distàncies en aquest camp s’han escurçat, doncs el nou Touchwiz Nature incorpora un conjunt de noves aplicacions natives molt interessants, tals com S-Voice, un assistent de veu mitjançant el qual es pot controlar el terminal simplement ordenant-li accions de forma verbal, Pop up play, una finestra de reproducció fixe sobre qualsevol altre aplicació corrent, o Smart Stay, una funció que detecta mitjançant la càmera frontal si estem mirant la pantalla del telèfon per decidir de forma intel·ligent si cal o no apagar-la. Totes elles conformen un nou ecosistema de petites utilitats que sumades aporten una experiència d’usuari molt positiva, cosa que al cap i a la fi és el que l’usuari percep més directament, independentment del hardware amb que per darrera se li dona suport a tota aquesta màgia tecnològica, i per tant, en la meva opinió això és un dels aspectes més positius del Galaxy S3. No obstant, el Sense de HTC ja des de sempre ha estat pioner, i per tant, tot i no disposar d’aquestes novedoses funcionalitats, cal tenir en compte que segurament segueix rivalitzant al mateix nivell, si més no potser inclús per davant de Touchwiz.

Una altre de les prestacions a que més profundament es sotmet a els anàlisis d’aquest tipus de terminals sol ser la càmera, perifèric indispensable i en molts casos determinant. Cal recordar que els smartphones, tot i anar més enllà de la funció d’un telèfon, no són càmeres, i per tant la seva funció no està dedicada exclusivament a aquesta prestació. Donat que el tamany tampoc ho permet, els sensors i les lents que s’hi munten mai podran estar a l’altura d’un artefacte dissenyat amb aquesta única finalitat. No obstant, els 2 terminals incorporen una càmera d’excel·lents prestacions amb la que molt provablement es poden obtenir instantànies de gran qualitat. A més, també és molt destacable l’esforç que les dues companyies posen en armar aquest dispositiu d’un software impecable, amb el qual es poden obtenir totes les funcionalitats (i més) desitjades per l’usuari normal, efectes, ràfegues, alta definició, etc… Els dos terminals destaquen per la seva gran velocitat en disparar fotografies, entre 0,7s la primera i 0,2s les següents el One X, gràcies segurament al nucli dedicat del seu processador, i el qual crec que en aquest aspecte destaca una mica per sobre del Galaxy S3.

Però tot i aquests aspectes destacables, jo sincerament encara no seria capaç d’escollir quin dels 2 terminals és millor, així finalment he resumit els principals detalls en una llista de peròs i contres de cadascun dels terminals, per així poder fer-ne una valoració el màxim d’objectiva possible :

HTC One X :

A favor :

  • En la qualitat de la pantalla, crec que tot i estar molt ajustats el One X queda una mica per sobre, oferint una major densitat de píxels, i posant-se a l’altura de la qualitat de color AMOLED amb la tecnologia SuperLCD 2.
  • Cal destacar també el processador dedicat a la càmera que incorpora el One X, i que ofereix una velocitat de resposta superior, la qual cosa, combinat amb l’excel·lent software (diria que el millor) que ja incorporaven els seus predecessors, resulta en una experiència d’usuari excel·lent. A més, sembla que HTC ha millorat molt també la qualitat de la seva càmera.
  • Un dels aspectes més destacables per sobre del S3 és la qualitat d’àudio que ofereix el One X, gràcies a la tecnologia Beat Audio que la firma va incorporar, i amb la que HTC dota tots els seus terminals de la sens dubte millor reproducció d’àudio.

En contra :

  • La bateria del One X és un dels aspectes que queda més curt en comparació al Galaxy S3, ja que no només té menys capacitat, sinó que no és extraible, cosa que impossibilita canviar-la. Des del meu punt de vista, aquest és un punt molt negatiu.
  • Una altre característica negativa del One X és no incorporar ampliació de memòria per MicroSD (sembla que el One XL sí que ho resol). Pot semblar que amb els 32 GB interns de que disposa (en realitat en resten 26 GB reals per utilitzar), més els 25 GB gratuïts que ofereix juntament amb Dropbox, ja n’hi ha prou, però davant els fins a 128 GB que pot oferir el S3 (més 50 GB a Dropbox) es queda molt per sota. En la meva opinió no és un inconvenient important, ja que el futur de l’emmagatzematge (tal com bé demostren regalant GB a Dropbox) passa per guardar-ho tot al núvol, i per tant en qualsevol moment es pot ampliar sense necessitat de targetes de memòria.
  • Un petit detall que ens pot suposar una molèstia segons com, és el fet d’utilitzar microSIM (en comptes de SIM normal), ja que ens impedeix intercanviar una mateixa SIM entre la majoria de terminals.
  • Un dels pocs retrets que se li pot criticar al excel·lent software del One X és el teclat virtual que incorpora per defecte, i que segons he pogut llegir (i comparteixo) disposa un tamany massa gran, ocupant molt d’espai innecessari a la pantalla. Res però que no es pugui solucionar ràpidament amb alguna de les milers d’alternatives a disposició del market.
  • Per últim, un petit detall per els més exigents. La versió del ICS que incorpora el terminal corre sobre un kernel linux 2.6 en comptes d’un 3.0, cosa que pot traduir-se en un menor rendiment del sistema. No hauria però de suposar cap gran temor, doncs de ben segur que en la propera actualització de software ja correrà un kernel 3.0.

Samsung Galaxy S3 :

A favor :

  • Les importants millores i noves funcionalitats que incorpora la capa de software Touchwiz, amb serveis com S-Voice, Pop up Play o Smart Stay col·loquen al Galaxy S3 pràcticament a l’altura del Sense del One X.
  • En algunes comparatives es destaca que la càmera que munta el Galaxy S3 és capaç de gravar a 60 fps. Tot i que el One X també pot fer-ho (no a màxima qualitat però) en la meva opinió aquesta característica no hauria de ser vinculant.
  • Els 2 terminals incorporen tots els sensors bàsics comuns en aquesta gamma (acceleròmetre, giroscopi, gps, etc…), però com a novetat el S3 incorpora també un baròmetre, per medir la pressió (i per tant l’altitud). No considero que sigui una gran avantatge, però cal dir que el One X no ho té. La meva gran demanda per això segueix en peu : Per quan el termòmetre ?
  • Tal com es pot apreciar en aquesta demostració (http://andro4all.com/2012/05/duelo-arranque-htc-one-x-y-galaxy-s-iii), el Galaxy S3 arranca el doble de ràpid que el One X, una característica que si potser no és determinant (no vol dir que executi aplicacions el doble de ràpid), cal destacar a favor del S3.

En contra :

  • Un dels aspectes més negatius amb que tothom coincideix, però que jo no considero de gran importància, són els materials amb que es presenten els acabats d’aquest terminal. Al igual que amb versions anteriors, el policarbonat de plàstic dona un aspecte de poca qualitat davant dels seus competidors, oferint una primera sensació visual que no està a l’altura del que realment conté el terminal.
  • Un altre punt en contra, tot i que bastant subjectiu, és el botó físic que incorpora. Hi haurà a qui ja li agrada seguir utilitzant un boto físic, però tal com demostra la tendència, la botonera virtual sempre acaba essent una opció més còmode i elegant.

Així doncs, tot i que em crida més l’aspecte tant del terminal com de la capa de software del HTC One X, si haig de ser objectiu, crec que el Samsung Galaxy S3 és la millor opció. Una decisió però tant ajustada, que per res podria criticar de mala elecció a aquells qui s’han decidit per un HTC One X, a qui sense dubte no li farà pas ombre aquest any la família Galaxy.

Per últim, destacar que tot i aquests 2 magnífics terminals, també existeixen altres titans a considerar dins del món Android, i que potser en algun cas inclús podrien estar a l’altura o per sobre en algunes prestacions, tals com el LG Optimus 4X HD o la gran sorpresa, el Huawei Ascend D Quad, que tot i no haver considerat, també mereixen un digne reconeixement dins de les possibilitats del mercat.

Per aprofundir en el tema, deixo finalment alguns enllaços interessants :

Comparatives :

http://www.xatakandroid.com/moviles-android/samsung-galaxy-siii-comparativa-como-queda-con-respecto-a-la-gama-alta-android
http://www.samsung-galaxys3.net/information/samsung-galaxy-vs-s3-htc-one-x/
http://www.soapweek.co.uk/video/youtube/id/sjelh0txMSM
http://www.elandroidelibre.com/2012/05/comparativa-tecnica-entre-samsung-galaxy-siii-y-sus-rivales.html
http://andro4all.com/2012/05/comparativa-galaxy-s-iii-con-rivales
http://4ndroid.com/comparativa-en-video-entre-el-samsung-galaxy-siii-y-el-htc-one-x/
http://www.elandroidelibre.com/2012/05/samsung-galaxy-siii-y-sus-detalles-de-hardware-potencia-con-control.html
http://es.engadget.com/2012/05/03/galaxy-galaxy-siii-planta-cara-a-los-grandes-xperia-s-one-x-l
http://www.xatakandroid.com/moviles-android/samsung-galaxy-siii-vs-htc-one-x-el-nuevo-abanderado-de-samsung-se-compara-en-video-con-alguien-de-su-tamano
http://androidandroidesss.blogspot.com.es/2012/05/htc-one-x-vs-galaxy-siii.html
http://tube.7s-b.com/video/5uLE5_lkrPA/Galaxy-S3-features-on-HTC-one-x.html 

Anàlisis del HTC One X :

http://www.xataka.com/moviles/htc-one-x
http://www.xataka.com/moviles/htc-one-x-analisis
http://es.engadget.com/2012/04/11/htc-one-x-analisis
http://www.elandroidelibre.com/2012/05/htc-one-x-analisis-a-fondo-y-experiencia-de-uso.html
http://es.engadget.com/2012/04/23/htc-one-x-ensena-hasta-su-ultima-fibra-muscular-sobre-la-tabla-d
http://andro4all.com/2012/04/htc-one-x-crash-test
http://www.cookingideas.es/htc-one-s-y-one-x-hasta-cuatro-nucleos-para-el-entretenimiento-20120413.html
http://andro4all.com/2012/04/htc-nueva-campana-one-x
http://www.tuexperto.com/2012/05/24/el-htc-one-xl-aterriza-en-europa-a-partir-de-junio/

Anàlisis del Samsung Galaxy S3 :

http://www.elandroidelibre.com/2012/05/samsung-galaxy-siii-analisis-completo-y-experiencia-de-uso.html
http://andro4all.com/2012/05/duelo-arranque-htc-one-x-y-galaxy-s-iii
http://www.xataka.com/moviles/samsung-galaxy-s3-1
http://www.xatakandroid.com/moviles-android/samsung-galaxy-siii
http://4ndroid.com/samsung-galaxy-siii/
http://www.xataka.com/moviles/samsung-galaxy-s3-toma-de-contacto
http://www.gizmodo.es/2012/05/03/asi-es-el-samsung-galaxy-s-iii-el-pto-amo-de-android.html
http://www.elandroidelibre.com/2012/05/samsung-galaxy-s3-asi-es-el-nuevo-rey-de-los-android.html
http://www.taringa.net/posts/info/14719398/Te-presento-el-Samsung-Galaxy-S3.html

Categories:Android, Tecnologia

Sobre els smartphones

Els anomenen telèfons intel·ligents, però en realitat el seu nom no els fa justícia, i no per l’adjectiu intel·ligent, sinó perquè són quelcom bastant més importat que un telèfon. Són en realitat els artífexs d’una revolució que està canviant la societat i la forma de viure de les persones, una eina que sens dubte apareixerà als llibres d’història dels nostres fills i nets. I no parlo únicament en l’estricte sentit del que com a tecnologia refereix, doncs no introdueixen cap novetat ni aporten res que no s’hagués inventat ja abans, sinó que la veritable revolució consisteix en la capacitat social que implica el seu ús, és a dir, el fet de que l’ésser humà hagi acceptat com a un costum normal dur en tot moment un ordinador a la butxaca.

Val a dir que no ha estat senzill, doncs per assolir aquest gran èxit ha calgut recórrer tota una llarga adaptació que va començar fa més de 15 anys, quan les tele operadores van aconseguir introduir i normalitzar l’us quotidià d’un gadget amb tants prejudicis com era el telèfon mòbil. Però aquesta és precisament la prova de que finalment, i més lentament del que alguns desitjaríem, la coherència i la raó triomfen per sobre dels prejudicis, i la societat es veu obligada a integrar allò que en el fons és un benefici i una a millora de les condicions de vida.

Un objecte que en el seu temps era símbol identitari d’una minoria “nerd”, tatxat de forma crítica per la majoria com una frikada, ara ha evolucionat, i s’ha convertit en quelcom “cool”, un gadget que et distingeix com a persona que sap adaptar-se a la vida contemporània i a la avantguarda cosmopolita. I en això, Apple hi ha tingut molt a veure, doncs el iPhone ha estat un punt d’inflexió clau en aquesta croada, per la qual cosa, tot i no simpatitzar amb la seva filosofia, no puc deixar de reconèixer-els-hi aquest mèrit. Han sabut canviar les coses i crear una tendència que “impulsa la humanitat endavant” (tal com deien en aquell magnífic comercial), i només per aquest motiu mereixen un respecte més que important.

Però perquè li dono tanta importància a això ? Què hi veig darrera d’aquests magnífics aparells ? Doncs el motiu és que, com molts altres, sóc molt conscient de les capacitats que s’obren davant d’aquest nou escenari, i estic completament convençut de que ara mateix tant sols ens trobem a l’inici d’un canvi importantíssim en el dia a dia de la societat, catalogant aquesta tendència (el fet de dur sempre un ordinador a la butxaca) com un dels pilars bàsics on es sustenta la gran revolució del nostre temps, que com ja he manifestat en alguna altre ocasió, és Internet. Així doncs, i en perfecte concordança amb el que sempre he profetitzat, els smartphones representen una nova legió de tentacles amb els que internet aconsegueix penetrar encara més profundament a la nostre societat, evidenciant la creixent dependència a la necessitat d’estar connectat constantment, en tot lloc i en tot moment, el desitj i l’ànsia de no quedar-se al marge, i formar part d’aquesta gran consciència col·lectiva que conforma la xarxa. Som animals socials, no podem sobreviure de forma individual, la nostre biologia ens obliga a contribuir amb comunitat, perquè sense ella no som res, i els smartphones ens permeten anar un pas més enllà en aquest meravellós trajecte, la meta final del qual serà per descomptat l’interface directe amb el cervell. Així doncs, no es limita a un simple component tecnològic, sinó que implanta una forma de vida, trenca els esquemes socials en que es basava l’antiga fórmula del nucli familiar, individualitzant a la persona com a unitat atòmica dins del conjunt, i desafia obertament els models heretats inclús d’abans de la revolució industrial, acostant-nos cada cop més a una futura civilització de tipus 1.

Però intentant ser una mica més concret, quins son els principals factors que em porten a pensar que els smartphones canviaran aquest model de societat ? cap on es previsible que evolucioni ? En primer lloc, i com a element més important a destacar (al marge de la comunicació), la principal característica d’incorporar un ordinador a la nostre presència física, i de forma constant, és la geolocalització. Com ja n’he parlat en altres ocasions, la capacitat de disposar d’un registre amb la posició física de les persones és una mina d’or recent desembalada i al punt perfecte per ser explotada en tots els seus sentits. Saber on son les persones, lluny de la por al control en les distòpies Orwelianes, és un avanç qualitatiu en la gestió dels àmbits públics i demés serveis, d’una magnitud que actualment no podem ni imaginar.

L’altre gran funcionalitat, de forma transversal i combinada amb totes les demés, per descomptat és la comunicació. Aquesta característica ja venia incorporada en els seus predecessors (els telèfons mòbils) en forma d’interacció síncrona per veu, o fins i tot en alguns casos amb missatges de 160 caràcters (SMS), els quals per cert han protagonitzat en aquest país la major estafa que mai ha perpetuat el sector. Evidentment, aquestes eines no s’ha perdut, simplement han evolucionat, i la comunicació, que independentment de com, consisteix en enviar i rebre informació, ha expandit els seus canals, resituant el correu electrònic com a veritable joia de la corona, i envoltant-la de tot l’entremat de xarxes dedicades amb les que avui en dia tothom qui més qui no utilitza per mantenir viva la seva presència socio-digital (twitter, facebook, google, etc…).

Un altre dels grans avantatges que ens suposa l’ús d’un smartphone, tot i que avui en dia encara es troba en una fase de desenvolupament no gaire avançada, refereix als mitjans de pagament (també n’hem parlat anteriorment). Google ho ha tingut molt clar amb el seu Wallet i l’ús de la tecnologia NFC per fer-ho encara més fàcil, i sembla que cada dia es poden llegir més iniciatives de proves pilot d’entitats que volen implantar-ho, de manera que no és gaire difícil preveure que en un futur no molt llunyà gaudirem dels pagaments des del smartphone tal un mètode tant comú com pot ser avui la targeta de crèdit.

De forma menys clara, però també de gran importància, una altre de les grans aportacions que aquests aparells posen al nostre abast és la capacitat d’autenticar-se de forma certificada. Cal dir que el DNI-e ja permet fer-ho de forma segura, amb una paritat de claus asíncrones pública/privada prou fortes, però poder incorporar-les directament al smartphone sempre oferirà una flexibilitat de major adaptació per als diferents serveis que vulguin fer-ne ús (BidiKey per exemple). No seria d’estranyar doncs, que en pocs anys puguem firmar una hipoteca amb el smartphone, identificar-nos davant d’un policia, o inclús votar els nostres representants polítics.

D’altre banda, i sense voler enumerar-les totes perquè és totalment impossible, no cal oblidar que disposar de la infinitat d’eines que pot incorporar i que suposa l’ús d’un smartphone és una experiència que, en menor mesura, però amb la seva conseqüent avantatge, pot resoldre multitud de petits problemes que l’usuari comú pot trobar-se en el seu dia a dia. Coses tant senzilles com administrar una agenda i les seves notificacions d’avís, gestionar la llista de la compra, escoltar música, consultar la previsió meteorològica, cercar informació a la xarxa, registrar multimèdia, traduir textos o converses, i un llarg i infinit etzetra, suposen un cúmul de petits detalls que poden semblar ridículs, però que sumats l’un darrera l’altre acaben representant una notable millora en la nostre qualitat de vida, i que per tant no són ni molt menys despreciables.

Quin és el punt negatiu però ? En quin moment d’aquesta revolució ens trobem ? Jo penso que el principal aspecte a considerar avui amb aquests dispositius, i que ja ha evolucionat bastant, és el tema de la interface amb l’usuari. La pantalla multitouch del iPhone va revolucionar el mercat ja fa uns 5 anys, i durant tot aquest temps els desenvolupadors de software han discorregut en una caòtica batalla per determinar com adaptar la usabilitat de les aplicacions mòbils en ares d’oferir una experiència d’usuari el més intuïtiva possible. En alguns casos haig de reconèixer que s’han aconseguit autèntiques genialitats, doncs la combinació de tots els molts perifèrics que solen incorporar permeten ingeniar aplicacions d’una gran facilitat d’ús, però en molts casos encara cal acostumar a l’usuari al funcionament gesticular dels controls tàctils que incorporen aquestes noves tecnologies. És evident que la pantalla tàctil ha vingut per quedar-se, però no seria gens d’estranyar que altres mètodes, com per exemple el control per veu, acabin suplantant bona part del que ara son botonets mòbils en una pantalla. I pel que fa al futur no tant proper, jo crec que és evident que aquests dispositius evolucionaran cap al servei de realitat augmentada, no tinc molt clar encara de quina manera, això caldrà veure-ho, però de ben segur que en centralitzaran el seu ús particular.

En resum, el que intento explicar amb la meva adoració incondicional a aquests bonics artefactes, a banda del aprecii personal que els hi tinc fruit de la meva desviació professional per la tecnologia, que també, és la importància del seu ús, l’impacte directe que té en la societat, i el canvi de plantejaments que suposa per tothom, i dic tothom perquè ningú està al marge dels canvis que pren la societat en el seu conjunt quan trontolla la direcció del curs de l’història per encarar una nova etapa.

I un últim apunt detallista que fa temps que em ronda pel cap. Portem a la butxaca processadors de doble nucli, càmeres de 8mpx, memòries de 32GB, GPSs, acceleròmetre, antenes, micro, altaveu, i sensors de tot tipus, però, quan dimonis em faran el favor de incorporar-hi un trist termòmetre per mesurar la temperatura !?!

Alguns links relacionats :

http://www.awareforum.org/2011/01/smartphones-part-1-the-background/

http://www.cookingideas.es/movil-reemplaza-todo-20120717.html

Categories:Filosofia, Tecnologia

Geolocalització

Aquesta setmana s’han posat en orbita els 2 primers satèl·lits del sistema Galileu. Aquesta notícia, tot i no ser transcendental a nivell d’usuari (fins al 2019 el sistema no serà operatiu), m’ha fet recuperar el debat sobre un tema que fa temps reacalco d’especial importància : La geolocalització.

Tot i que la reacció que mostra tothom inicialment és de rebuig, no cal aprofundir gaire per donar-se compte que aquesta eina té un potencial realment increïble, i que en combinació amb la tecnologia actual, és un dels recursos més mal aprofitats que existeixen. De la mateixa manera que quan els terminals mòbils eren un luxe reservat a una minoria, la opinió pública responia a la negativa de la seva necessitat amb un “i perquè necessito portar un telèfon a sobre tot el dia ?”, avui la resposta sol ser “i perquè necessito estar geolocalitzat tot el dia ?”. És cert que tota innovació té un risc, però qui no aposta pel futur acceptant aquests riscos, no avança, o el que és el mateix, s’exposa a la obsolescència.

Lluny de les aplicacions més bàsiques en ens proporciona el sistema de geolocalització (actualment GPS com el més extens), tals com la navegació (recordem el boom dels gps per automòbils encapçalats per TomTom), la meva visió de futur és que aquesta tecnologia s’incorporarà cada dia més a la nostra vida quotidiana, fins al punt de convertir-se en un dels elements bàsics dins del nostre entorn social. El rebuig a acceptar ser localitzat pot ser un fre a aquest procés, però de ben segur que tard o d’hora acabarà implantant-se, i amb una repercussió superior a la que molts creuen. No és difícil veure com la nova generació d’aplicacions per smartphones, o de la era post-PC, comencen a beneficiar-se’n, i a brindar un ventall de noves possibilitats a l’usuari final, que realment són molt interessants, i no només em refereixo a minúcies com geolocalitzar les fotos que posteiges, sinó aplicacions realment potents com pot ser la de tenir localitzats els membres de la teva família, trobar el teu telèfon en cas de robatori/pèrdua, gestionar configuracions en funció de la teva posició, o utilitzar eines de realitat augmentada. La veritat és que, com a desenvolupador de software, la quantitat de solucions pràctiques per l’usuari que se’m poden passar pel cap en un fugaç anàlisi són ja una real evidència de que aquesta eina té un futur increïblement prometedor, i que a banda dels perjudicis socials, s’acabarà integrant si o si, d’una forma més que notable.

Pregonar el futur sempre és arriscat, però en aquest cas estic 100% convençut de que això realment serà així. Que el temps dirimeixi les meves paraules.

http://www.cookingideas.es/servicios-geolocalizacion-relaciones-20120424.html

Categories:Tecnologia

El futur és Matrix

En algunes altres publicacions, i en múltiples converses amb companys ho he deixat entreveure en varies ocasions, però avui vull dedicar-hi un post complet perquè crec que és una idea que mereix una especial menció. El futur és matrix.

Ara farà 12 anys que vaig tenir el privilegi de veure aquesta magnífica pel·lícula (“the matrix”) al cinema, amb la bona companyia d’alguns amics informàtics o de vocacions similars. Com és costum, després d’un llargmetratge amb profunditat argumental, sempre s’obre un debat ple de crítica cap als diferents punts importants, que en algunes ocasions pot allargar-se uns dies inclús setmanes. En el cas d’aquesta pel·lícula, per mi el debat encara resta obert.

I és que tot i disposar d’una banda sonora prou escaient, una bona fotografia i uns efectes visuals que en el seu moment van resultar prou espectaculars, cap de les anteriors característiques pot estar a l’altura del que per mi és un dels millors arguments que mai hollywood ha produït. I quan parlo d’argument, no em refereixo al fil argumental que instrumenta la història dels personatges, sinó la idea del concepte que presenta el rerefons on es contextualitza. En altres paraules, l’impacte argumental que resulta del concepte d’estar vivint en una realitat emulada a través una xarxa d’interconnexió amb un interface directe computadora/cervell humà és simplement, dins del meu rang de valors, inqualificablement magnífica.

Però deixant a banda la pel·lícula (que en altres parts argumentals té greus inconsistències, tal com el funcionament de la intel·ligència artificial), i centrant-nos en el concepte, m’agradaria explicar realment el perquè de l’afirmació tant rotunda amb que he obert l’article.

Hi ha algunes preguntes, que per si mateix m’és impossible no qüestionar-me constantment en els meus plantejaments, i que per definició recíproca necessito contínuament donar’ls-hi resposta. Cap on vaig ? Cap on anem ? Cap a on camina l’evolució de la tecnologia ? Quin és el millor entorn que pot disposar l’espècie humana per tal d’expandir les seves capacitats al màxim exponent ? Quin és el millor sistema ? La meva resposta és molt senzilla, el millor sistema és aquell que ho permet tot, és a dir, aquell que no té cap limitació. El dia que la humanitat disposi d’aquest sistema, realment podré dir que l’evolució ha arribat, potser no al seu sostre, però si a una nova dimensió de capacitats actualment inconcebibles, possiblement el que seria la singularitat digital.

La realitat a què estem subjectes té certes limitacions. No podem inhibir les lleis de la física, estem condicionats a aquestes, i per més que les desconeguem o ignorem tots i cadascun de nosaltres hi estem sotmesos sense possibilitat d’incompliment (a diferència de les moltíssimes lleis de caràcter normalment absurd que socialment ens imposem per autoregular-nos). El fet d’emular una realitat paral·lela i desplaçar tota la nostra existència a aquesta és simplement meravellós, ja que no només ens permet assegurar que aquelles restriccions que socialment definim per tal de garantir la llibertat de cadascú es compleixen de forma inquebrentable, sinó que permet desconsiderar totes aquelles lleis de la física que obstaculitzen el desenvolupament de l’activitat humana, oferint un actualment impensable entorn per desenvolupar tot allò que l’intel·lecte és capaç d’imaginar.

Proveu d’imaginar un món on l’únic esforç que cal fer per tenir un cotxe igual que el del veí és un copy / paste, o on podem desplaçar-nos de Barcelona a Nova Zelanda en un segon, o on reparar les conseqüències d’un accident sigui tant simple com un ctrl+z, i un llarg etc… que probablement no acabaria mai.

Sé que és difícil d’imaginar, però estic totalment convençut de que si a qualsevol persona se li ofereix la possibilitat de viure en un món on no cal preocupar-se per guanyar-se la vida, on no cal preocupar-se de que no es trepitgi la teva llibertat, on no cal preocupar-se de lesions físiques o la mort per accident, on no cal preocupar-se de res de tot allò que tants desitgem i avui en dia som incapaços d’aconseguir. Davant d’aquesta oferta, no crec que ningú pugui donar negativa.

Així doncs, crec que si existeix realment un rumb que ha de seguir la ciència / tecnologia, aquest ha de passar sens dubte per aquest port. M’agradaria sincerament poder-ho veure algun dia amb els meus ulls, però potser això ja és ser massa optimista. Si més no, penso que la tendència és prou obvia com per poder traçar ja un full de ruta que ens dirigeixi cap aquí, partint des del punt de l’actual revolució dels smartphones (o com m’agrada definir-la a mi, l’acceptació social a portar un computador personal al damunt les 24 hores del dia), passant per la integració de la realitat augmentada, que evidentment cada dia s’anirà infiltrant més en els nostres usos quotidians, fins a arribar al punt en que el món digital sigui un espai tant concorregut que les interaccions fora d’ell deixin de tenir sentit, rellevant la realitat física a un pla d’actuació totalment secundari, i que en el temps anirà tendint a desaparèixer completament (segurament gràcies a poder derivar les tasques físiques a màquines manipulables des d’un entorn digital).

Sé que és una idea que a priori pot no convèncer (no sona gaire bé quan l’anomenen presó per la ment), però ja fa molts anys que hi dono voltes, i a cada dia que passa l’evidència dels fets que van discorrent em reafirma més en el convenciment que tinc d’aquesta postulació. Recordeu-ho, no m’equivoco : el futur és matrix.

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur