Pàgina d'inici > Política > Em cago en aquest putu país de merda

Em cago en aquest putu país de merda

Avui em toca a mi despotricar.

Em cago en la puta ostia de merda veure com en aquest putu país de lladres podrit de corrupció i fills de puta, els únics que tenen un parell de collons son els 4 miners que queden partint-se l’esquena amb el carbó, mentre tots els demés pixapins i caramongos, que també ens trenquem l’esquena currant, som incapaços de posar-nos d’acord per guillotinar merescudament a tots els malparits fills de se puta mare que dia si dia ens foten el pa que tanta suor ens costa guanyar, sense cap mirament, a la nostra puta cara. És que som gilipolles, o simplement es tracta d’una epidèmia de gent amb el síndrome de la subnormalitat incrustat per defecte als gens del nostre putu cervell ? De debò creiem que protestar per protestar sense aconseguir res ens serveix d’alguna cosa ? De debò aquells que callen creuen que per la seva cara bonica a ells ningú els hi vindrà a robar la puta misèria que amb tanta reticència intenten conservar ? Creu algú que està al marge del que passa ? Que la crisis no va amb ell ? Que no li afecta i que si fa cara de bon nen i es porta bé ningú vindrà a violar-lo, humiliar-lo i saquejar-li la puta dignitat, privant-lo de tots els seus insignificants mèrits o tristes pertinences ?

Només diré una cosa, la culpa no és dels polítics. Tenim els que mereixem. Sí, son una colla d’impresentables que no saben ni estructurar una mentida de forma coherent, que es passen el dia rebolcant-se com truges en la seva pròpia merda, i que cada cop que obren la puta boca la caguen encara més profundament. Però la culpa no és seva, és nostre, de cadascun de nosaltres. Ningú es salva. És conseqüència de la suma una a una de totes les nostres decisions. Ells son la viva imatge del que representa la nostre puta societat, una caricatura feta a mida del que com a persones significa la immoralitat amb que ens reprotxem els uns als altres la nostre misèria, la veritable cara que cadascú amaga darrera la màscara amb que ens presentem davant la societat. Ells mereixen la guillotina, sí ! però amb això no canviarem res. En dos dies vindran altres fills de puta a ocupar el seu lloc. És la nostre responsabilitat com a poble decidir el que volem, així que en el fons som nosaltres qui ho estem fent malament. És el mateix problema de sempre : la puta mania de no ser capaços de posar-nos d’acord ! ostia puta, quina ràbia em fa veure el que veig per una causa tant estúpida !

Així doncs, en comptes de protestar i cridar tant, més propostes intel·ligents, i menys xorrades que no serveixen per res si us plau. No aconseguir la unitat popular és sinònim de seguir en la esclavitud.

Tots sabem el que hi ha, i si en aquesta puta vida ningú regala res, encara menys ens ho perdona.

Anuncis
Categories:Política
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: