Pàgina d'inici > Dates i calendaris > 24 hores i un segon

24 hores i un segon

El passat 30 de juny va ser un dia especial. No només perquè es va celebrar la festa major de la meva ciutat, que també, sinó perquè va ser el dia més llarg de l’any. I quan dic el dia més llarg de l’any, no em refereixo al dia amb més exposició solar (que per cert també va ser el passat 21 de juny), sinó el dia complet més llarg, doncs el 30 de juny de 2012 va durar 24 hores i 1 segon !

Però, com és això possible ? Doncs l’explicació resideix en aquesta costum – que tant he criticat sempre – de mantenir un sistema totalment imprecís i obsolet de comptabilitzar el temps.

El fenomen de desfasament conegut com a leap second, és conseqüència de mantenir com a sistema de mesura del temps la rotació de la terra al voltant de sol, considerant que un any és el temps que tarda la terra a donar una volta completa al voltant del sol. Però al igual que un cotxe de carreres, la terra tampoc tarda sempre el mateix temps en completar una volta, de manera que, tot i que la variació és molt petita, aquest estàndard no és exacte.

Fou a partir del 1970 (ja fa més de 40 anys !), que amb l’aparició dels primers rellotges atòmics es va revisar la definició de 1 segon, passant a ser considerat com 9.192.631.770 períodes de radiació corresponents a la transició entre els 2 nivells hiperfins de l’estat fonamental del isòtop 133 de l’àtom de cesi, un mètode que permet mesurar amb molta més exactitud el pas del temps. Per entendre’ns, varem ser capaços de crear un rellotge que no depèn del moviment de la terra al voltant del sol, sinó dels fenòmens físics d’un àtom, i amb el qual som capaços de cronometrar amb molta més exactitud les coses.

A arrel d’aquest avenç tecnològic, es va crear l’estandard UTC (Temps Universal Coordinat), que actualment és el més exacte que existeix, i per tant la referència més fiable. Però tot i això, aquest estàndard no s’ha volgut oficialitzar mai, i per tant de forma governamental el temps oficial encara es comptabilitza segons el temps solar mig, cosa que provoca que cada 7 anys (aproximadament) hi hagi un decalatge entre el temps real i el temps oficial. El IERS s’encarrega d’ajustar aquest desfasament escollint un dia i afegint-li 1 segon, per tal de que mai es superin els 0,9 segons de desajust, i resulta que el passat 30 de juny va ser l’últim escollit per posar en hora tots els rellotges atòmics, ajustant-los de nou a la posició de la terra.

Un fenomen curiós, de mínima afectació, però digne d’afegir a la llista de problemes que deriven d’utilitzar un mal sistema de comptabilització del temps. Seguiré doncs reafirmant la meva opinió al respecte : Fem les coses ben fetes, utilitzem l’estàndard UTC.

Enllaços relacionats :

http://leapsecond.com/

http://www.microsiervos.com/archivo/mundoreal/segundo-intercalar-2008.html

http://alt1040.com/2012/07/leap-second-los-dias-de-24-horas-y-un-segundo

http://ciencia.barrapunto.com/article.pl?sid=12/06/30/2249238

http://members.iinet.net.au/~nathanael/ntpd/leap-second.html

Advertisements
Categories:Dates i calendaris
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: