Pàgina d'inici > Política > Sobre el blindatge dels llocs de treball

Sobre el blindatge dels llocs de treball

Avui la jornada espanyola ha estat marcada per la vaga general. Una vaga que, com tothom sap, busca com a finalitat la derogació de la reforma laboral que el govern va posar en marxa el mes passat.

Sempre he qüestionat severament els objectius i la efectivitat d’aquests tipus d’esdeveniments, doncs en aquest suposat país democràtic encara mai he vist amb els meus propis ulls com una iniciativa popular, recolzada o no per una gran majoria, aconseguia modificar una decisió transcendental de l’organisme executiu, i és per això que no he tingut mai l’esperança de que es pugui aconseguir res mitjançant la vaga en aquest trist succedani de democràcia a que tanta apologia se’n fa constantment. Però deixant de banda el mètode de protesta, el que m’agradaria explicar avui, i que tant m’ha costat de fer entendre a alguns companys, és perquè tot i ser un treballador assalariat sí que estic a favor de la reforma laboral.

La reforma laboral és una llei que bàsicament, en comparativa a la situació anterior, abarateix el cost del acomiadament. De fet, el procediment legislatiu és un pèl més complex, ja que per trampejar el dret constitucional que no permet això, utilitza alguns mecanismes que poden portar a confusió. Jo he llegit el text de dalt a baix i puc constatar que, a banda d’altres elements per fomentar la contractació de baixa qualitat, la reforma es basa en aquest abaratiment del cost de l’acomiadament. Evidentment quan a un treballador se li explica que les seves condicions laborals han canviat, i que ara acomiadar-lo serà més barat, no agrada, i entenc perfectament la reacció. Però com sempre, a mi no m’agrada limitar-me a reflexionar únicament en la conseqüència immediata d’aquesta mesura.

Aquesta reforma, tot i ser parcial, redueix el grau de blindatge que ofereix el contracte de treball fix, i això en el meu entendre és positiu. Sempre he defensat la idea de que el blindatge dels llocs de treball és un lastre que xoca frontalment amb la productivitat i la eficiència del mercat laboral, i que per tant no hauria d’existir. La motivació a ser rentable i aportar un benefici al conjunt de l’empresa és un element que no s’hauria de veure condicionat per cap llei que impedeixi a algú millor poder ocupar el lloc. No és just que una persona amb més capacitats que fa millor que una altre la mateixa feina, no pugui substituir-lo perquè sigui necessari haver de pagar una indemnització, o simplement – com en el cas dels funcionaris – perquè la llei ho impedeix. Un blindatge d’aquest tipus converteix la seguretat de conservar el lloc de treball en un apalancament per part dels qui ho gaudeixen, fins al punt d’arribar a situacions tant còmiques (per no utilitzar adjectius despectius) en que 2 treballadors que fan exactament el mateix son recompensats de forma totalment desigual.

Sé que la meva opinió no agrada a la majoria, i ja he rebut crítiques molt dures al expressar-la obertament, però sincerament penso que els conceptes s’han d’analitzar des d’una perspectiva general. En el món hiperconnectat en que vivim, qualsevol canvi, per petit que sigui, a banda de les afectacions personals, també desplaça el conjunt cap a un cantó o altre, i potser a vegades cal pensar que coses que en un primer moment poden semblar un retrocés, amb el temps potser resulten ser un avenç, doncs la flexibilització del mercat de treball no només ha de permetre a la patronal abaratir costos, sinó fomentar la competitivitat dels treballadors, cosa que la llarga té com a immediata conseqüència l’increment de les retribucions i els salaris d’aquells que realment són més productius, encaixant perfectament sobre el model de meritocràcia en que es basa un sistema just.

Així doncs, alerta, perquè potser allò que els mateixos artífecs han creat pensant en afavorir el seu lobby de poder, acaba resultant una escletxa més a la gran presa amb que s’intenta contenir la força de les masses populars al impulsar-se cap a una societat més justa.

Anuncis
Categories:Política
  1. 30/03/2012 a les 3:03 pm

    Barba, tot i que normalment en temes polítics discrepem, avui no puc estar més d’acord amb tu

  2. 11/04/2012 a les 2:11 pm

    Barba, jo no m’he llegit el text de dalt abaix, i tot i que a priori et diria que no estic d’acord amb algunes coses que dius, tal i com ho plantejes em sembla molt encertat.

    De tota manera voldria rellegir les teves paraules, doncs trobo que ens oblidem de parlar d’una part de la poblacio que no te les mateixes oportunitats que nosaltres i que tambe mereix un treball digne i potser fixe, mes enlla del tipus de treballs o perfils dels nostres, pares, amics,…

    • 12/04/2012 a les 10:38 am

      Sembla una opinió molt dura, ho sé, he rebut crítiques duríssimes. Però vull recordar que jo també sóc un treballador assalariat subjecte a aquesta reforma, i a vegades, tot i així, cal reconèixer que allò que un poseeix com un dret adquirit no sempre és just, i en aquest cas jo ho reconec. No obstant, aixó no significa que no consideri legitim el dret a un treball digne, reconeixent de la mateixa manera que tant els salaris com la igualtat d’oportunitats d’aquest pais és totalment injusta. Puntualitzem, sí, però posant els punts sobre TOTES les is.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: