Pàgina d'inici > Informàtica > Unity : el nou escriptori d’Ubuntu (petit tutorial)

Unity : el nou escriptori d’Ubuntu (petit tutorial)

Aquest darrer estiu vaig actualitzar el meu sistema Ubuntu a la versió 11.04.

Tal com ja vaig comentar anteriorment quan es va llançar la versió, l’element de més controversia que incorpora és el nou interface d’escriptori Unity, una gran aposta de Cannonical, cuinada per ells mateixos sobre una shell de GNOME.

En aquesta qüestió sempre cal ser molt caut, i no criticar a la lleugera, doncs els canvis en qualsevol interface no solen agradar mai d’entrada als seus usuaris, però moltes vegades, amb el pas del temps, un cop ens hi acostumem, acabem canviant d’opinió i adonant-nos de que realment ha estat un pas endavant cap a millor. És per això que tot i la gran decepció que em vaig endur al principi, he preferit donar-li una oportunitat, estudiar-ne el seu funcionament, i deixar passar un temps per emetre’n un just veredicte.

Inicialment em va semblar un desastre, ho reconec. L’interface va estar dissenyat en un principi per netbooks, que normalment disposen d’una pantalla molt petita, i per tant es va idear amb la filosofia d’amagar el màxim d’elements de control per aprofitar l’espai el millor possible. Això a mi mai m’ha agradat. La sensació de no veure les coses que estan funcionant pot ser desesperadament crítica en alguns moments, i més quan fa tants anys que s’està acostumat als clàssics interfaces d’escriptori de tota la vida. En la nova era post-Pc per això, tot canvia, i sobretot els interfaces i la forma d’interactuar amb ells, per tant, per molt que no ens agradi, l’única opció per no morir, és adaptar-se.

Arrel d’aquest xoc tant dur, la meva reacció principal ha estat documentar-me sobre com funciona aquest nou interface d’escriptori, tasca a partir de la qual he descobert moltes opcions interessants, i per no trencar amb la meva meticulosa metodologia, n’he elaborat un mini-tutorial amb les característiques que he considerat més importants, que amb molt de gust m’agradaria compartir aquí :

Manual Unity

Unity és el nou interface gràfic que incorpora Ubuntu 11.04, i que funciona sobre GNOME. Si es desitja es pot desactivar a partir de l’aplicació Pantalla d’entrada, seleccionant Ubuntu clàssic com a sessió predeterminada (només fins a la versió d’Ubuntu 11.04).

Unity té 4 zones diferenciades :

  • Area d’aplicacions : zona principal on es mostren les aplicacions que s’estan executant
  • Indicadors : son els widgets fixes que apareixen a la part superior dreta de la pantalla, i donen indicacions sobre el sistema (sessió, missatges, rellotge, correu, chat, audio, xarxes, bateria, etc).
  • Launcher : els la barra vertical que apareix a l’esquerra de la pantalla, i que permet llançar aplicacions.
  • Dash (tauler) : s’hi accedeix amb el botó amb el logo d’ubuntu de la part superior esquerra, i és un control d’accés ràpid a aplicacions, arxius i cerques, configurable per l’usuari.

A més de totes les opcions que incorpora el sistema per defecte, instal·lant l’aplicació compiz (paquet ccms, paràmetres avançats dels efectes d’escriptori), es permet afegir i configurar amb més detall alguns dels elements d’Unity amb l’Ubuntu Unity pluguin. Per exemple, es pot :

  • Determinar quan mostrar o amagar el launcher.
  • Canviar el tamany dels icones del launcher.
  • Mostrar una previsualització de la finestra oberta al passar el cursor per sobre l’icona del launcher

Launcher

Mentres no hi hagi cap finestra ocupant el seu espai (o maximitzada) el launcher sempre apareix a la part esquerra de la pantalla. Per mostrar-lo quan està ocult, mantenint polsada durant una estona la tecla Super (logotip de windows), apareix el launcher, i sobre cadascun dels seus icones un nombre (per les aplicacions) o lletra (pels accessos directes). Amb la convinació de Super + el número o lletra, es llança l’aplicació o s’obre l’accés del launcher.

Amb la combinació Alt + F1 també es mostra el laucher, i a més s’hi situa el focus del teclat, permetent seleccionar amb els cursors l’icona a llançar.

Amb la convinació Super + Shift + número, s’inicia una nova instància de l’aplicació corresponent.

Al launcher, per defecte hi ha els icones :

  • Aplicacions favorites i en execució : conjunt d’icones de les aplicacions favorites i que estan executant-se.
  • Selector d’escriptori : permet seleccionar l’escriptori de treball actual.
  • Accés a totes les aplicacions : obre un quadre on es mostren totes les aplicacions per tal de seleccionar-ne una i executar-la.
  • Accés a tots els documents : obre un quadre on es mostra un resum dels documents i carpetes més rellevants.
  • Unitats muntades : conjunt d’icones que mostra cadascuna de les unitats muntades al pc.
  • Paperera de reciclatge : accés directe a ///trash.

Quant s’inicia una aplicació, si aquesta no pertany a les aplicacions favorites, s’afegeix la seva icona al launcher. Les icones de les aplicacions que estan obertes (executant-se a l’àrea d’aplicacions de qualsevol escriptori) queden marcades dins del launcher amb una fletxa a la part esquerra del seu icona. Si hi ha varies instàncies d’una mateixa aplicació executant-se, en comptes d’una fletxa, apareixen varies fletxes a l’esquerra de l’icona (una per cada instància). L’aplicació que està en primer plà a l’escriptori actual, queda marcada també amb una fletxa a la part dreta de la icona.

Així doncs, quan es clica sobre l’icona d’una aplicació, si aquesta no esta iniciada s’inicia, i si ja ho està, es mostra la seva finestra en primer plà a l’àrea d’aplicacions (si està en una altre escriptori, es canvia d’escriptori). Si existeixen varies instàncies de l’aplicació en execució, es mostra un resum per seleccionar la desitjada. Clicant sobre l’icona amb el botó dret, apareix un menú amb les opcions principals de l’aplicació (quick list), dins de la qual es pot seleccionar l’opció de marcar-la o desmarcar-la com a aplicació favorita.

Es poden modificar les quick list de les aplicacions a partir del seu fitxer .desktop ubicat a /usr/share/applications. Per exemple, es poden afegir varis accessos personalitzats a diferents ubicacions al icone de carpeta d’inici, editant (amb permisos de root) /usr/share/applications/nautilus-home.desktop i afegint-li al final de l’arxiu :

X-Ayatana-Desktop-Shortcuts=Home;Música;Videos;
[Home Shortcut Group] Name=Home Exec=nautilus OnlyShowIn=Unity
[Música Shortcut Group]
 Name=Música
 Exec=nautilus Música/
 OnlyShowIn=Unity
[Videos Shortcut Group]
 Name=Videos
 Exec=nautilus Videos/
 OnlyShowIn=Unity

Es poden afegir o ordenar les aplicacions favorites al launcher arrastrant el seu icona.

Dash (o tauler)

Es mostra/oculta clicant a l’icona superior esquerra (amb el logo d’ubuntu) o bé amb la tecla Super (logotip de windows). Es composa d’un quadre de cerca i una zona d’icones on es mostre aplicacions, fitxers, carpetes o accessos directes. Per defecte apareix el grup d’icones de Dreceres, on es mostren 8 icones sempre fixes (separats en 2 grups) :

  • Aplicacions multimèdia : obre una nova zona d’icones amb aplicacions multimèdia.
  • Aplicacions d’internet : obre una nova zona d’icones amb aplicacions d’internet.
  • Més aplicacions : obre una nova zona d’icones amb totes les aplicacions (equivalent a l’icona d’accés a totes les aplicacions del launcher).
  • Cerca fitxers : obre una nova zona d’icones amb els fitxers més rellevants (equivalent a l’icona d’accés a tots els fitxers del launcher).
  • Navegador web : inicia el navegador web predeterminat per defecte.
  • Visualitzador de fotografies : inicia l’aplicació de visualització de fotografies predeterminada per defecte.
  • Gestor de correu : inicia l’aplicació de gestió de correu predeterminada per defecte.
  • Reproductor multimèdia : inicia el reproductor multimèdia predeterminat per defecte.

Quan la zona d’icones correspon al inici del dash (dreceres), el quadre superior de cerca permet buscar qualsevol aplicació o fitxer del sistema, però quan ja s’ha seleccionat alguna altre zona d’icones, s’utilitza per filtrar els elements dins d’aquesta. En tots els casos, la cerca es realitza de forma automàtica al escriure dins del quadre (sense haver de polsar cap botó), i al pressionar enter, es llança la primera opció (el primer icona de la zona d’icones).

Zona d’aplicacions

Unity té la particularitat d’integrar el menú de la finestra activa a la barra superior de la pantalla (tant si la finestra està maximitzada o no). Algunes aplicacions però no implementen aquesta característica, i per tant, segueixen incorporant el menú a la finestra. Així doncs, normalment els únics controls que resten a la barra superior de la finestra són els 3 botons (maximitzar, minimitzar i tancar), que al maximitzar queden també integrats a la barra superior de la pantalla. En aquesta barra superior però, només es mostra el menú quan es passa el cursor per damunt (cosa que pot portar confusió). L’accés als menús amb la tecla Alt segueix funcionant de la mateixa manera.

Es pot accedir al escriptori (minimitzant totes les finestres) a partir de la combinació de tecles Super + D, i recuperar la disposició anterior de finestres tornant a pressionar Super + D.

Unity també inclou la opció de fixar les finestres en un cantó de la pantalla, de manera que si es mou una finestra i s’empeny cap a la banda dreta o esquerra de la pantalla, aquesta es redimensiona i posiciona automàticament per quedar anclada a la meitat dreta o esquerra de la pantalla (molt útil per treballar amb 2 finestres visibles alhora). Si s’empeny cap a la part superior, es permet també augmentar la mida de la finestra fins a maximitzar-la del tot.

L’eina per saber quines aplicacions estan funcionant en cada moment és el laucher, i per tant ja no existeix l’antiga barra de tasques. Per canviar de finestra activa, com sempre, es pot seguir utilitzant la combinació Alt+Tab.

Amb la combinació Super + W, es pot veure un resum amb totes les finestres iniciades (independentment de l’escriptori on s’ubiquin), i seleccionar-ne una per enfocar-la.

Amb la combinació Super + S (disparador del launcher), es pot veure el resum dels escriptoris, seleccionar-ne un, o administrar les finestres per repartir-les tal com es desitja.

Si algú desitja una edició més acurada que m’ho faci saber i n’hospedaré una versió en Odt o Pdf.

Per últim, dir que tot i haver investigat i provat Unity, tot i haver-me adaptat bastant, al final he desistit i he tornat al Gnome clàssic (de moment). Aquesta decisió ha estat principalment per 2 aspectes que no m’han acabat d’agradar gens : el no poder distingir clarament quines aplicacions s’estan executant en cada moment (no em val lo de que brilli l’icona i les fletxetes en comparació a l’antiga barra de tasques), i el tema dels menús de les finestres (no entenc la necessitat de no poder deshabilitar aquesta funcionalitat). Espero doncs que en la propera distribució d’Ubuntu 11.11 (que per cert ja està apunt de sortir del forn), es resolguin i millorin alguns d’aquests aspectes, i així pugui reunir el coratge per tornar a aventurar-m’hi. De moment però, seguiré amb el meu Gnome de tota la vida… diga’m conservador, però és lo que hi ha =).

Finalment us deixo alguns dels enllaços força interessants amb explicacions més extenses sobre Unity :

http://www.genbeta.com/a-fondo/unity-shell-a-fondo-i-descripcion-general-y-atajos-de-teclado

http://www.genbeta.com/linux/unity-shell-a-fondo-ii-configuracion-y-modificaciones

http://theravingrick.blogspot.com/2011/04/my-effort-at-writing-help-for-unity.html

 

http://novatillasku.com/2011/08/14/unity-simplify-your-life/

Actualització :

Tot i que encara no ho he provat, avui llegia via MuyLinux l’opció d’instal·lar un plugin per colocar el launcher a la part inferior de la pantalla, opció que m’ha semblat molt interessant : http://www.muylinux.com/2011/10/31/coloca-el-lanzador-de-unity-en-la-parte-baja-del-escritorio/

 

 

 

Anuncis
Categories:Informàtica
  1. palco
    03/10/2011 a les 7:06 am

    Hola Barba,

    Per tal de millorar el rendiment d’aquesta distribució recomano instal·lar-la desde ubuntu server per tal de poder muntar els discs en LVM i després muntar l’entorn gràfic una vegada instal·lat i actualitzat.

    Si vols et puc passar un procediment ;-)

    Salut!

    • 03/10/2011 a les 10:00 am

      mmm.. no sé si realment es millora el rendiment del sistema muntant els discs en lvm, és una pràctica que a mi particularment no m’ha agradat mai (a nivell domèstic, per els PC que només utilitzo jo). Però no deixa de ser una opció, sempre a tenir en compte. Pel que respecte a instal·lar les X manualment, home, a banda de la versatilitat, tampoc li acabo de veure aventatges en quan a rendiment. Caldria fer la prova.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: