Pàgina d'inici > Criptografia > Criptonomicon : una novel·la extremadament friki

Criptonomicon : una novel·la extremadament friki

Aquest cap de setmana he acabat de llegir una gran novel·la : El Criptonomicón.

Des de fa anys havia escoltat i llegit molt bones crítiques sobre aquest llibre, especialment des del món de la criptografia, de manera que fa uns mesos vaig decidir submergir-me en l’obra per comprovar-ho des de la meva pròpia pell.

La novel·la, que en la seva versió espanyola es divideix en 3 llibres (com acostumen a fer tots els editors d’aquest país amb les novel·les de més de 1000 pàgines), tot i ser bastant llarga i disposar d’una trama prou enrrabessada entre un gran nombre de protagonistes, penso que no destaca per poder rebre el qualificatiu d’una gran història, sinó que més aviat es podria definir com la intersecció complexe de moltes petites històries amb un denominador comú. No obstant, i sense treure-li mèrits, crec que l’autor ha trobat en aquesta fórmula el context ideal per narrar en una mateixa història el que són els inicis de la criptografia moderna (i per extensió directe, la computació) i el punt actual fins al que ha evolucionat, oferint un conjunt d’exemples pragmàtics que encaixen perfectament en les diferents situacions dels personatges.

Haig de destacar que de totes les novel·les que he llegit, aquesta es situa entre les més frikis de totes (que no és poc dir). La obsessió continua de l’autor en detallar certs raonaments radicals d’alguns personatges enfront a diverses situacions, li donen la pinzellada perfecte per poder-se catalogar en aquest sentit. No obstant, la combinació dels hàbits quotidians d’un hacker modern amb el patriotisme i la disciplina militar dels combatents en temps de guerra, creen un còctel perfecte per emmarcar la importància de la criptografia dins dels elements claus per guanyar l’enemic, fet que m’ha fascinat constantment durant tota la lectura. Tot i no aprofundir en la matemàtica criptoanalítica moderna (cal recordar que no és un llibre de text), s’exemplifiquen de forma pràctica varis exemples senzills tant de xifrats com d’interceptacions i criptoanàlisis, de manera que un lector poc especialitzat pot seguir i entendre fàcilment allò que s’explica. Això, de ben segur ajuda molt a amenitzar la lectura, perquè que tot i això, al tractar-se d’una novel·la tant llarga, reconec que sense un mínim d’interès pel tema pot arribar a ser difícil de digerir en alguns moments.

Per altre banda, com a punt negatiu diria que la traducció al castellà deixa una mica que desitjar, i no em refereixo als aspectes tècnics (aquí sí que es nota que el traductor és informàtic), sinó més aviat a la part literària del text, que a vegades es compon de frases no gaire ben estructurades (traduïdes d’una forma massa literal), i que per la complexitat que hi ha darrera, a vegades cal rellegir-les varies vegades per entendre correctament el que s’explica. D’altre banda penso que el final és una mica precipitat. Donat l’elevat grau descriptiu que es segueix en tota la narrativa, els últims capítols sembla com si l’escriptor s’hagués cansat de la història i volgués forçar un final immediat, cosa que trenca de forma indesitjable les expectatives dipositades. No obstant, remarcar l’increïble capacitat descriptiva de l’autor (Neal Stephenson), i l’immens treball de documentar tota l’historia, tant de fets com de personatges reals (com Bletchley Parck, Alan Turing, el general MacArthur o les màquines Enigma), i combinant-los amb altres elements de ficció, sense en algunes ocasions deixar rastre de fins on arriba la línia que els separa.

Remarcar també, que potser la meva crítica al llibre ve condicionada pel gran interès que tinc per la criptografia (tot i no dedicar-m’hi professionalment), i que en molts casos em porta a veure les coses des d’un punt de vista diferent al lector convencional. Tot i això puc ben assegurar, que lluny de ser una extensió d’un manual de matemàtiques, la novel·la incorpora suficients elements de thriller, humor, sarcasme i cultura general, com per ser considerada una gran obra de caràcter general. De ben segur que en els meus futurs texts hi podreu trobar varies citacions.

Per últim, em quedo amb la moralina de l’historia (almenys la que jo he extret), que demostra que per xifrar un missatge de forma segura, no només cal utilitzar un criptosistema segur (difícil de trencar), sinó que és d’igual importància el fet de que el missatge passi desapercebut (per exemple, codificant una clau en l’ordre de les cartes d’una baralla).

Anuncis
Categories:Criptografia
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: