Pàgina d'inici > Política > Qui ha guanyat què ?

Qui ha guanyat què ?

Avui he tingut l’oportuna pensada de fer la meva pròpia lectura del resultat electoral.

En primer lloc, per tal de consultar els resultats sense infectar-me de la inevitable imparcialitat dels medis, he consultat directament la pàgina oficial del ministeri de l’interior. Però – i sense endur-me cap gran sorpresa – he pogut comprovar ràpidament que la pàgina no funciona correctament (almenys des de navegador que utilitzo).

Així doncs he confiat amb les informacions rebudes, que em diuen que a la meva ciutat ha tornat a guanyar el mateix alcalde, i que al conjunt espanyol la dreta s’ha imposat a l’esquerra.

En varis comentaris amb els companys de feina, els he fet una reflexió que fa un temps ja vaig plantejar, i que en motiu de les concentracions de protesta dels darrers dies han tornat a cobrar un cert interes a l’hora d’analitzar la situació. Imaginem que el partit socialista i el partit popular (o el nacionalista majoritari en els casos de les autonomies) fossin un mateix partit, dues branques d’un mateix producte, a semblança de la idea que utilitzen algunes grans empreses en derivar varis grups per assolir un mateix objectiu, creant una competència interna i motivant així l’esperit de superació i els resultats globals del conjunt. Segurament fins aquí tothom està d’acord que estic boig i el que penso és una bajanada, però simplement, intentem fer aquest “supòsit”.

Analitzant aquesta hipotètica realitat, fins abans de les passades eleccions del 22 de maig del 2011 es podia intuir la continua i creixent tendència d’aquest partit PPSOE (o el que oficialment vindria a ser el bipartidisme) :

Resultats eleccions al congrés (%)
Any pp psoe total
2008 39,94 43,87 83,81
2004 37,71 42,59 80,3
2000 44,52 34,16 78,68
1996 38,79 37,63 76,42
1993 34,76 38,78 73,54
1989 25,79 39,6 65,39
1986 25,97 44,06 70,03
1982 26,36 48,11 74,47
1979 34,84 30,4 65,24
1977 34,44 29,32 63,76

La dada que m’ha sobtat però, i que penso que és prou destacable en l’anàlisi objectiu del resultat electoral d’aquest passat diumenge, és que per primer cop s’ha trencat aquesta tendència, marcant un sostre a la situació :

Resultats eleccions municipals (%)
any pp psoe total
2011 37,53 27,79 65,32
2007 35,62 34,92 70,54
2003 34,29 34,83 69,12
1999 34,44 34,26 68,7
1995 35,27 30,84 66,11
1991 25,34 38,34 63,68
1987 20,38 37,08 57,46

És doncs aquest un símptome del inici de la decadència del sistema bipartidista ? Segurament és molt agosarat fer consideracions amb tant poca informació, però de moment la dada és aquesta.

Per altre banda, també cal tenir en compte el context en que es desenvolupen aquestes dades, fruit d’un sistema electoral dissenyat a mida de les grans formacions, i al que falsament se li atribueix el nom de democràtic, quant en realitat, si es volen anomenar les coses pel seu nom, correspon més aviat a un suposat sistema electoral representatiu ponderat (suposat, perquè ningú pot certificar que el seu vot és on l’ha dipositat, ponderat perquè no cada vot té el mateix valor, i representatiu perquè no es voten les lleis, sinó les persones autoritzades a fer-ho).

En resum. No m’agrada la política, però com tots, per afectació directe estic obligat al compromís social que m’obliga a conèixer-la. No obstant, la idea de pensar que tot pot seguir igual per sempre i que les coses és pràcticament impossible que canviïn, comença a no ser tant palpable dins del context actual.

Advertisements
Categories:Política
  1. rotterdam
    23/05/2011 a les 2:27 pm

    Interesant reflexió, però crec que en les autonomies on hi ha partits nacionalistes com Catalunya o País Basc, aquesta equiparació que fas amb el PP no crec que s’ajusti gaire a la realitat. Tot i ser nacionalistes ocupen espais molt diferenciats, i alhora conviuen en un mateix territori sense que el PP en aquest cas pugui ser obviat en les enquestes perquè no te una representació tan residual.
    En la resta de comunitats potser si que pot tenir més sentit, no crec que es pugui calificar de la fi del bipartidisme però de ben segur alguna cosa esta canviant, i tan de bo això signifiqui la posiblitat de l’entrada de nous partits en l’arc parlamentari nacional.

    • 23/05/2011 a les 7:48 pm

      Certament, la lectura que n’he fet és d’un caràcter totalment generalitzador, i si es vol aprofundir en l’anàlisi caldria tenir en compte totes aquestes circumstàncies. No obstant, de forma ràpida i sense entrar en detall jo em quedo amb aquesta sensació de trobar-nos en un punt d’inflexió, on el rumb que pot prendre a partir d’ara la cosa és totalment incert i imprevisible… convindria no oblidar que just després del bipartidisme està immediatament situada la dictadura, sense cap altre sistema entremig.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: