Pàgina d'inici > Filosofia, Internet > Internet : l’accés a la informació

Internet : l’accés a la informació

Internet canviarà el món.

Internet està canviant el món.

Internet tot just comença a canviar el món.

En els últims anys m’he afartat de repetir aquestes afirmacions, i cada dia el pes de l’actualitat reafirma amb més raó l’evidència d’aquesta veritat.

Quant parlava de “canviar el món” no només em referia a que Internet ens permet compartir pel·lícules, xatejar amb coreanes o consultar la webcam de la torre de Toronto. Molt més enllà d’aquestes primitives possibilitats que ens va portar la xarxa de xarxes, avui puc afirmar amb fets demostrables que Internet permet revolucionar països, enfonsar governs, derrocar dictadors i crear projectes d’embargadura inimaginable en altres èpoques. Com molt bé podeu imaginar, reafirmo aquestes observacions referint-me als recents esdeveniments del món Àrab, Islàndia o les filtracions de Wikileaks.

Això però, no és més que el principi. El poder del concepte Internet no té límits. És simplement l’inevitable futur de l’evolució de l’espècie, que demostra un cop més com d’insostenible és un sistema vertical on 7.000 milions de persones s’organitzen seguint les pautes d’una jerarquia plutocràtica en la que s’hereta la posició però no les capacitats de lideratge. Quin és doncs el secret d’aquesta eina ? Com capacita a la gent per trencar amb els sistemes de poder del passat ? Què és el que permet que Internet canvii el món ?

Jo crec que en aquesta poció màgica no hi ha ingredient secret. El que dóna poder a la xarxa no és cap tipus de tecnologia ni protocol especial, simplement l’accés a la informació. I quant em refereixo a accés a la informació, utilitzo tot el contingut del seu significat. L’accés a la informació no només significa poder informar-se, sinó també poder analitzar la certesa de seva veracitat, contrastant la informació entre vàries fonts i eludint així els filtres de la censura o la manipulació que la ortodòxia de la premsa convencional ha demostrat ser incapaç d’evitar.

I dic que això només és el principi perquè encara queda molt de camí per alliberar l’accés a la informació. Creiem que la censura és una pràctica exclusiva de la xina o altres governs dominats per la tirania de malvats dictadors, però no més enllà de la realitat,  la llibertat d’expressió és avui en dia un bé molt escàs, que en la majoria de societats “modernes” s’intenta ofegar de forma super-liminal a l’estil de la narrativa d’Orwell en la seva famosa novel·la. Censurem diaris, canals de televisió, webs, revistes i radio, i a continuació ens escandalitzem pels casos de corrupció. Què podem esperar desprès d’aplanar el camí a la il·legalitat ? Quin és realment l’objectiu de la censura ? Per cobrar una mica més de consciencia sobre el seu abast, us deixo un mapa on es demostra gràficament com d’habitual n’és aquesta pràctica a tota l’aldea global :

L’accés a la informació és vital perquè una societat pugui demostrar el seu correcte funcionament. Sense informació, ningú sap que passa. Quant la informació és patrimoni d’una minoria, aquesta esdevé una arma contra la resta, però quant tothom ho sap tot de tothom, quant tots juguem la partida amb les mateixes condicions, és llavors quan les regles del joc cobren realment sentit. Aquest és el camí. La millor forma d’evitar que algú cometi una injustícia, és garantir que no existeixi cap manera d’ocultar-la als demés.

Sóc conscient de que aquest tema conté una profunditat filosòfica inabastable en aquestes poques línies, però m’agradaria justificar aquesta teoria amb un petit exemple en forma de reflexió recíproca : La revolució islandesa.

En les darreres setmanes he vist aparèixer en innumerables medis les revoltes d’Egipte, Tunísia, Líbia, Marroc, Yemen, etc… Podríem pensar que aquí la censura no penetra als nostres medis perquè (en la mesura del possible) se’ns informa de tots aquests esdeveniments. Som més moderns perquè allà els dictadors enganyen al poble i tanquen les comunicacions per por al contagi de les exitoses revoltes dels seus veïns. S’amaguen en una capa negra de desinformació / contrainformació per tal de preservar la seva injusta cadira al capdavant del poder. Nosaltres, reflexionem pensant en que ja era hora de que es revoltessin i s’alliberessin de la tirania dels seus governants per poder viure en una societat lliure com la nostre. Però no més il·lusos que ells, molts de nosaltres no som conscients de que el nostre accés a la informació està igualment condicionat al interessos d’aquells que ens governen. De no ser així, potser algun medi de masses hauria explicat una mica la revolució que ha tingut lloc a la nostre veïna Islàndia, una revolució pacífica en una societat similar que perfectament es podria reproduir a la resta de països europeus per solventar de forma immediata i exemplar la brutal crisis econòmica en que ens trobem submergits. Quina diferència hi ha doncs amb la censura del món àrab ? Governants que censuren aquella informació que posa en perill la seva perpetuació al poder ? Jo no li veig la diferència.

Lectures i enllaços interessants sobre el tema :

http://www.enriquedans.com/2012/01/sobre-politica-secreto-y-transparencia.html

Coalición Proacceso

http://www.access-info.org/es

http://www.kriptopolis.com/node/277

Advertisements
Categories:Filosofia, Internet
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: