Pàgina d'inici > Economia > El diner efectiu

El diner efectiu

Avui vull parlar d’un debat que fa temps que discuteixo amb algunes persones dins del meu àmbit laboral, on per defecte professional tots tenim una molt afina relació amb el món financer. El diner en efectiu : té sentit seguir utilitzant-lo ?

Qualsevol persona amb un mínim de coneixement de causa sabrà que no, però la polèmica del debat penso que recau més en intentar discernir per quins motius encara no s’ha aconseguit extingir-lo, i què caldria fer per resoldre-ho. És cert que moltes persones d’avançada edat son incapaces  d’acceptar tal canvi, però lluny de l’opinió d’unes quantes ments tancades, el debat va molt més enllà d’una mera opinió personal : si realment és demostrable el fet de que aquesta mesura milloraria el sistema econòmic en tots els seus àmbits, incrementant l’eficiència, rendiment, agilitat, i estalviant milers de milions de despesa pública, quin son realment els motius que impedeixen portar-ho a la pràctica ? És la societat realment conscient de què són els diners ?

Analitzem-ho amb perspectiva. Fa 2000 anys, quant el comerç consistia en poc més que canviar cabres per mules, i l’única estructura mercantil sobre la que es recolzava l’autoritat del just intercanvi era la emissió de peces d’or / plata, amb l’estampa del tirà de torn acreditant-ne la seva autenticitat, l’intercanvi de bens i serveis mitjançant aquest sistema tenia la seva raonable justificació, doncs no n’era possible cap de millor. Inclús durant els primers temps de la revolució industrial, tal rudimentarisme tenia certa justificació, donat que una cosa tan delicada com el sistema econòmic no es pot veure alterat així com així d’un dia per l’altre.

Avui en dia però, les coses han canviat molt. Siguem coherents. Hem evolucionat socialment, hem deixat enrere l’era industrial per endinsar-nos de ple als temps de la societat de la informació, i tot i que la nostàlgia d’alguns romàntics desentoni amb l’evidència del que la raó ens demostra, l’avenç de la tecnologia converteix en obsoletes certes realitats que històricament veniem arrossegant des de fa molts segles. Les fotos ja no es porten a revelar, els llibres ja no s’escriuen a mà, les persones no viatgen a burro o cavall, i tampoc els diners es guarden sota la rajola. Sóc conscient que tot i haver canviat, segueixen havent-hi fotògrafs analògics, escriptors manuals i pagesos amb burro, però existeixen algunes obvietats que és impossible refutar.

Les prestacions tecnològiques i el nivell d’interconexió i disponibilitat d’informació actual, demostren que l’existència del diner físic no té cap sentit lícit dins de la nostre societat. La majora d’entitats, comerços, institucions, empreses i consumidors podrien funcionar utilitzant únicament el diner electrònic. Retirar de la circulació tot el diner físic aconseguiria agilitzar les transaccions, abaratir costos, incrementar seguretat i racionalitzar i planificar d’una forma molt més efectiva tota l’activitat comercial del planeta, a més de posar de manifest l’abús per injust repartiment de riquesa. Així doncs, descartant les limitacions d’implantació tecnològica que caldrien per sustentar aquest sistema, l’única raó de pes per mantenir la dualitat entre diner físic i electrònic, és l’enorme teixit de sistemes il·lícits que predomina de forma submergida en el mercat global de bens i serveis. Son molts els qui diran que m’equivoco, però l’evidència de predicar la negativa, és un símptoma clar del qui està ocultant canals d’activitats irregulars des d’on s’obté benefici, i per tant, o es parla des de la ignorància, o malintencionadament amb sentit de causa.

En la meva opinió doncs, penso que per aconseguir viure en una societat més justa, aquesta ha de ser una de les primeres mesures que cal adoptar. Difícil ? Sí. Ningú ha dit que millorar sigui fàcil. Útil ? També, i molt. Estic plenament convençut, que poc després de fer desaparèixer la moneda com a medi físic d’intercanvi, ens farem creus de pensar com va ser possible que durant tant de temps el conjunt de la societat hagi estat tolerant un sistema tant ineficient.

Advertisements
Categories:Economia
  1. Rotterdam
    14/02/2011 a les 8:36 am

    Això d’abaratir costos és moooolt questionable. T’haig de recordar les comissions que cobren els bancs per l’utilització de les seves targetes tan a als usuaris com als comerços que les accepten? Per no parlar de la clatellada per ingressar un xec, per exemple. Si veiessis en un balanç de moltes empreses el cost anual de l’us de les targetes o les despeses en comisions potser no podries afirmar amb tanta rotunditat que això abarateix costos.
    Crec que per poder dur a terme el que plantejes primer s’hauria de refer un mica el marc actual en que es mou l’us del diner de plàstic. Diner de “plàstic”? Si, però a un preu raonable.
    A part d’aquest, crec que l’altre motiu principal de la no desaparició del paper, és que avui en dia, el diner negre esta a l’ordre del dia al nostre país, i per això fan falta bitllets de 500 xD

    • 14/02/2011 a les 11:27 am

      L’abús de les comissions per l’ús del diner electrònic és una realitat sectorialitzada en certes regions tals com aquest pais, i tot i que en els darrers anys ha experimentat una tendència a la baixa, realment suposa un cost que depenent de la facturació pot ser considerable. Però quan parlo d’abaratir costos em refereixo a una visió més àmplia de la perspectiva que pot tenir una empresa en els seus balanços. Les comissions pel servei de les xarxes ServiRed, 4B o Euro 6000 poden variar segons la oferta / demanda, però els costos del manteniment del seu servei son els que son, i és bastant improbale (no ho afirmo rotundament xq se que hi ha molts cafres repartits pel món) que els costos d’aquest servei puguin superar el manteniment d’un sistema basat en moneda física. Saps que costa fabricar bitllets ? saps que costa transportar-los de forma segura ? saps quants $ inverteixen les empreses per complir les normatives imposades per el tractament d’efectiu ? És impossible que el sistema sigui més costós. Seria però també bastant recomenable per tal d’evitar aquests abusos, que en un futur on només existis el telepagament, el servei d’aquest no estés sotmés a la privatizació d’un monopoli que abusa via comissions desorbitades, sinò que la responsabilitat vingui vinculada des del banc d’espanya, ja que en definitiva, aquesta és la seva feina.
      Pel que respecte als xecs bancaris, un xec és igual que un bitllet o una moneda, un lastre obsolet heredat del passat, i condemnat a desaparèixer amb el temps.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: