Pàgina d'inici > Astronomia, Dates i calendaris > Nadal: Perquè el 25 de desembre ?

Nadal: Perquè el 25 de desembre ?

Que celebrem per Nadal ? Ho sabem ? És freqüent escoltar respostes dels cristians més propers, a dir-nos que el dia 25 de desembre es celebra el naixement del Messies (Jesús de Natzaret). Però és realment això cert ? Existeixen proves factibles al respecte ?

Inspirat en el record d’un pseudo-documental que vaig veure ja fa un temps, i que per cert és molt interessant (Zeitgeist), he decidit informar-me una mica més sobre la relació astronòmica en que es basa l’origen de les histories sagrades amb que les múltiples religions conegudes justifiquen la festivitat d’aquest dia.

Tal com s’explica, la festivitat durant el solstici d’hivern és comú en moltíssimes religions. En totes, el messies o enviat de deu, sempre fa referència al sol, l’astre principal, i és en aquesta data quant es produeix el que anomenem solstici d’hivern : El sol inicia el seu canvi de trajectòria per allargar el dia sobre la nit (sempre vist es clar des de la perspectiva de l’hemisferi nord), marcant l’inici d’un nou cicle de 365 dies, o com s’ha interpretat, el naixament d’un nou any. Aquesta fàcil analogia explicaria doncs perquè tantes religions coincideixien en indicar la nativitat del messies (el naixement del sol) en aquesta data.

En el cristianisme però, no existeixen documents de l’època que demostrin que Jesucrist va néixer aquest dia. De fet, des del segle II el cristianisme va començar a celebrar el nadal el dia 6 de gener (la majoria d’esglésies orientals ho segueixen fent així), i no fou fins al segle IV que el papa va determinar el canvi d’aquesta celebració pel 25 de desembre. Repasant una mica la història, podem llegir que durant els primers segles de la nostra època hi va haver una forta disputa dins de l’imperi romà per determinar quina de les dues religions predominants (el cristianisme i el mitraisme) s’acabaria imposant de forma oficial. No és d’estranyar doncs que molts dels events del calendari cristià tinguin el seu origen en la religió que adorava el deu Mitra. De fet, sí que existeixen documents que acrediten el naixement de Mitra el 25 de desembre, data que segurament el cristianisme va copiar per suplantar-la. D’aqui es pot deduir també perquè a Catalunya, tot i celebrar el nadal el 25 de desembre, també es celebra el dia de reis el 6 de gener.

A banda però de totes les referències històriques sobre l’event, crec que és prou evident apuntar a l’analogia astronòmica per trobar l’origen de la data, doncs aquest és l’únic nexe comú que de forma empírica comparteixen totes històries teològiques, i les possibles divergencies sempre poden justificar-se per la gran quantitat d’influències socials i inter-religioses. És doncs, perfectament normal entendre que s’hagin barrejat els costums i s’hagi diluit el veritable origen de la referència inicial.

Des de fa moltíssims anys és conegut un fenomen astronòmic anomenat “precessió dels equinoccis“, fruit d’un petit tambaleig que produeix la rotació de la terra sobre el seu eix. Aquest provoca que la matinada del equinocci de primavera de cada 2150 anys, el sol surti posicionant-se en una constel·lació diferent (de les 12 que té el zodíac). La primera referència teològica que s’hi pot extreure és el que en termes religiosos s’anomena una edat (període de 2150 anys) i que vincula a una constel·lació. Així doncs, quant es diu que Jesús va néixer el primer any del nostre calendari (o l’any 0, aquí un altre debat), es fa referència a que va ser en aquest any quan el sol va començar a posicionar-se sobre la constel·lació Virgo. D’aquí l’analogia del naixement del fill del la verge.
D’altra banda, podem identificar Betlem (el lloc on neix el sol el 25 de desembre de la nova edat) com la posició a on apunta l’estrella polar. Ho podem comprovar veient com s’alinea l’estrella Sírius (la més brillant del cel) amb les 3 estrelles del cinturó d’Orió, traçant una línia recta que al interseccionar amb la terra en aquesta data indica la posició exacte de Betlem. Així doncs, la referència astronòmica quadra perfectament amb l’història religiosa.

No obstant, podríem pensar que hi ha hagut una desviació, ja que el solstici és entre el 21 i 22 de desembre, però tot i que certament és en aquesta data quan el sol arriba al seu màxim desplaçament cap al sud, durant els 3 següents dies consecutius el retrocés és inapreciable a la vista humana (d’aquí segurament també s’explica l’analogia religiosa de la mort durant 3 dies i la posterior resurrecció del messies), de manera que es pot interpretar com la mort del sol durant el dia 21/22 de desembre, per ressuscitar al cap de 3 dies (la nit del 24). Sí, ja ho sé, en el cristianisme la resurrecció s’atribueix a la setmana santa (el següent dilluns a la primera lluna plena posterior al equinocci de primavera), però aquesta explicació la deixo per més endavant (que tal un post per començar la setmana santa ?).

Una altre explicació també força raonable segons apunta Eduardo Mosqueira en la seva excel·lent explicació, és que inicialment el Nadal sí que coincidia amb el solstici (l’any 1, el solstici es va produir el 25 de desembre), però a conseqüència del desfasament del calendari Julià, aquest es va desfasar al dia 21/22. En realitat, aquest error és de 3 dies perquè la correcció que es va fer amb l’entrada del calendari Gregorià va ser amb retroactivitat a fins a l’any 325 (10 dies de desfasament), i no fins a l’any 1, ja que va ser durant aquest any 325 que es va celebrar el Concili de Nicea on es van acordar definitivament les dates de les festivitats religioses (personalment, crec que hagués estat més correcte fer la correcció completa de 13 dies fins a l’any 1). Així doncs, es segueix acumulant aquest desfasament de 3 dies que ja s’havia produït fins al 325, i és per això que ara el solstici es succeeix 3 dies abans de la celebració religiosa.

Resumint, en qualsevol cas, com ja intuia, podem determinar que l’origen astronòmic de la data del nadal ve marcada bàsicament per l’inici del solstici, i la referència al nou cicle terrestre que aquesta representa.

Com a última curiositat, m’agradara destacar l’astronòmica casualitat amb que aquest any 2010 ha coincidit el solstici d’hivern amb la lluna plena. Tot una gran coincidència astronòmica, tenint en compte que aquest any ja acumulàvem el fenomen de la lluna blava en l’anterior cap d’anyQuin èxtasis ! l’astronomia és increible !!

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. 22/12/2011 a les 9:27 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enfilant el camí

Visualitzant el present per construir el futur

El Noguer

Visualitzant el present per construir el futur

Visualitzant el present per construir el futur

%d bloggers like this: